100 anys amb la ràdio: 1963, Estrena de la pel·lícula ‘Los Tarantos’

Barcelona

El 1963 va ser notícia la marxa a Washington dels col·lectius afroamericans, que va culminar amb la famosa frase de Martin Luter King. També ho va ser que la russa Valentina TERESH-KOVA es convertís en la primera dona a viatjar a l’espai, una mort que va colpir al món: l’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy.

I precisament va ser als Estats Units on va triomfar una pel·lícula rodada Barcelona i estrenada aquell 1963: “Los Tarantos”. I és que los Tarantos va ser una de les 5 nominades a guanyar l’oscar a millor pel·lícula estrangera. Finalment l’estatueta va ser per Fellini n’era el director i Claudia Cardinale i Marcello Mastroianni, els protagonistes. Un Mastroianni de qui es conserva una breu entrevista dels anys 60 a l’Arxiu de Ràdio Barcelona, on confessava perquè es dedicava al cinema i no al teatre.

Les estrelles de Los Tarantos eren Antonio Gades i sobretot Carmen Amaya, la millor bailaora de flamenc de la seva època, que sempre estava de gira a l’estranger. Per això quan després d’una llarga absència va tornar a Catalunya a finals del 1962, Ràdio Barcelona va voler ser testimoni de la seva arribada fent una cosa que ara és impensable: entrevistar-la a peu de pista.

Estava tan emocionada de tornar que li va demanar uns instants de pausa al periodista, que després va reprendre la conversa. Amaya, que aleshores ja era una artista consagrada, havia nascut a les barraques del Somorrostro. Per tant era ideal per encarnar la matriarca dels Tarantos, un dels 2 clans gitanos que s’enfronten al llarg del film dirigit per Francesc Rovira Beleta, basat en l’obra teatral d’Alfredo Mañas.

La bailaora va fer el rodatge quan ja patia molts problemes de ronyó. A més, amb poc temps la seva salut va empitjorar tant que no va poder ni assistir a l’estrena el 5 de novembre del 63. De fet va morir tot just 14 dies més tard.

Així doncs aquelles declaracions fetes a Ràdio Barcelona tot just aterrada al Prat possiblement són les darreres paraules enregistrades per la posteritat d’aquella artista excepcional.

100 anys de ràdio a Catalunya amb el suport de la Generalitat de Catalunya