Història de les persones

Alcoy

Dos projectes diferents, de poblacions diferents, però on els protagonistes són els seus veïns i veïnes. Dos projectes que han nascut paral·lels, però casdascun d’ells té origen propi i motivacions diferents.

En primer lloc parlem del projecte i documental presentat a Banyeres de Mariola el passat divendres 23, amb el títol «Cicle de vida i rituals de dol», el cinquè documental del projecte «Museu de la Paraula» que porta endavant l’Ajuntament de Banyeres a través del seu departament de Museus.

El «Museu de la Paraula» és un projecte de caràcter etnogràfic que, a través dels testimonis de les persones encara en vida, documenta aspectes del passat. Els treballs anteriors fan referència als treballs en els molins de farina; l’etnobotànica i la cultura popular; el Costumari de la Mariola; i el treball i les dones.

Cadascun d’aquests projectes segueix un guió elaborat per un especialista a partir d’un tema suggerida pels Museus de Banyeres. Amb esta línia documental el Museu recull entrevistes dels veïns i veïnes que parlen del passat del seu poble.

En esta ocasió, a partir de la lectura del meu llibre «Animetes santes», que, com recordareu, va ser Premi de difusió de la Cultura Popular en 2020, els Museus de Banyeres em van demanar l’assessorament per a gravar un documental sobre els costums de la població davant la vida i la mort.

A través de les entrevistes, veïns i veïnes de Banyeres parlen sobre com naixien abans els xiquets i xiquetes, quan no hi havia ni centres de maternitat ni hospitals, i tota l’assistència era cosa de la «comadrona», si n’hi havia, i quan no de les mateixes dones de la casa.

En una època on la mortalitat infantil era tan alta, lògicament el cicle de la vida i la mort anaven molt junts. Així, en el passat eren molt importants els rituals de la mort en la vida quotidiana del poble. Hi havia tot un protocol social a l’hora de vetlar els difunts, celebrar els funerals, els enterraments i els dols. Costums que poc a poc han anat desapareixent sobretot amb la creació dels tanatoris.

Per altra banda, aquest dimarts el conegut fotògraf alcoià Toni Miranda presenta el seu projecte «La veu d’un poble», un dels projectes guanyadors de la passada edició dels Pressupostos Participatius, a més d’un dels més votats. La idea consisteix en reunir a través de fotografies en gran format de diferents persones i codis QR els testimonis del passat més immediat d’Alcoi. Les persones entrevistades representen els diferents sectors i àmbits de la ciutat, com la cultura, l’educació, l’esport o la festa.

A més ha creat una pàgina web en la qual tots podem participant enviant un vídeo sobre els records del passat.

Tots dos projectes venen a coincidir en una línia de recerca cada vegada amb més difusió, en què s’uneixen diverses formes de difondre la història, l’etnologia i altres ciències humanístiques a través dels nous mitjans de comunicació audiovisuals, més enllà del clàssic format del llibre, del qual cada volta més s’allunyen les noves generacions.

Potser els que ens hem format llegint les obres de Margaret Mead, James Frazer, Marvin Harris, Josep Fontana o Eric Hobsbawn, entre molts altres, ja formem també part del passat.