Fa cent anys

Alcoy

La popular «Donya Amàlia», Amàlia García Miralles, posava en marxa l’Escola Nocturna del Patronat de Joves Obreres en unes sales de l’antiga església de Sant Agustí. Allí donava classes de les matèries que necessitaven les joves analfabetes de l’època: aprendre a llegir i escriure, un poc d’aritmètica, doctrina cristiana, costura i portar casa.

Donya Amàlia eras una dona menuda, tot nervi de pura activitat i simpàtica, i era quasi reverenciada per les joves obreres que acudien a la seua escola.

Donya Amàlia era mestra nacional i va intentar solucionar la greu falta d’escoles per a les classes treballadores, sobretot les dones.

Entre les seues importants iniciatives està l’organització de colònies d’estiu per escolars en les platges de la Vila Joiosa, on l’Ajuntament havia comprat una finca. Els xiquets i xiquetes que vivien als barris obrers, en pisos xicotets, la major part insalubres i amb poca ventilació, podien gaudir durant uns dies de l’aire lliure i el mar.

Fa cent anys s’inaugurava la temporada de fútbol en el nou camp del Collao, entre l’Alcodiam Deportivo, i l’equip campió de València, el «Centre Atlètic Català», nom que segurament cap equip de la capital es posaria hui en dia. Com que el Collao s’omplia de gom a gom, uns quants joves aprofitaven per pujar-se a una olivera que hi havia prop i així podien vore els partits de bades.

Mentrestant, en la carretera de Benilloba a Penàguila, un grup de xavals no tenien altra ocurrència que tirar pedres contra els cotxes dels alcoians que passaven per allí. No sabem si els tenien mania per ser alcoians, o perquè aleshores només tenien cotxe els senyorets, i això els tocava els nassos als joves dels pobles.

El fet era tan greu que l’alcalde de Penàguila va haver de posar ordre.

La premsa anunciava un producte excepcional contra el mal de panxa. Es deia MILO i era un tipus de farina sense llet ni sucre. Una mena de «gatxes» que, segons els anuncis, el recomanaven «les autoritats mèdiques de tot el món». Curiosament aquesta marca encara es comercialitza a Àfrica i sembla ser paregut al xocolat instantani.

També era notícia fa cent anys, una eterna notícia, que les obres del ferrocarril Alcoi-Alacant no avançavn. La premsa criticava tant als polítics de la capital com als locals, per als quals el tren era sempre promesa quan arribaven les eleccions. Per això alguns periodistes confessaven que si s’acabara la línia del ferrocarril els polítics es quedarien sense argument electorals.

Com bé sabeu, mai va funcionar la línia. Fa cent anys.