La devoció a Sant Antoni del porquet

Alcoy

La Festa de Sant Antoni del Porquet és una de les festes més celebrades als territoris de la nostra parla, i que es localitza al voltant del 17 de gener. Es tracta de la festa per excel·lència de l’hivern i preludi del carnaval.

Sant Antoni és el tradicional protector dels animals, especialment els relacionats amb la vida rural, i la seua celebració està relacionada amb la fertilitat del camp.

Els orígens de la seua devoció als territoris de la Corona d’Aragó es remunten al segle XII per la influència dels pelegrinatges a l’abadia provençal de Sant Antoni.

Esta tradició arrelada als territoris del nord s’implanta a Alcoi amb l’arribada dels primers pobladors, els quals substituïxen les antigues talaies musulmanes per dues xicotetes ermites, una al nord dedicada a sant Cristòfol, i una altra al sud dedicada a sant Antoni.

A poc a poc les dues ermites es van convertir en centres de pelegrinatge en les festes d’advocació i també en casos de calamitat, quan la gent hi acudia per a demanar protecció als sants.

Encara que la construcció de l’ermita de Sant Antoni data de la primera meitat del segle XIV, la major part de la fàbrica actual és de principis del segle XIX.

Actualment, la població de la comarca que encara manté ferma aquesta celebració és Muro, que dedica a sant Antoni la seua tradicional Fira des de l’any 1738.

Era una fira que es muntava, fins a mitjans del segle XIX, al voltant de l’ermita del sant. A partir de 1850 la Fira va ser traslladada al centre de la població, possiblement, com indica l’investigador Joan Josep Pascual, perquè l’afluència de viatgers era ja anecdòtica i no calia instal·lar-la a la mateixa carretera. A més s’incrementà en 1872 amb una primera fira de cavalleries. Esta idea no quallà i en pocs anys va desaparéixer, davant la importància d’altres fires d’animals com les de Xàtiva o Cocentaina.

La Fira de Muro durava només tres dies: el dia de la festa del sant i els dos dies posteriors. Però, la transformació econòmica i laboral de la vila va obligar a traspassar la Fira al cap de setmana posterior a la festivitat de sant Antoni, tot i que hi havia algunes parades, com els datilers, que es quedaven a vegades més dies.

Aquests canvis per la mecanització de l’agricultura i la industrialització en les dècades de 1950 i 1960 influïren negativament en la Fira de Muro, que patí una reducció de la quantitat de parades, fins a arribar a anys en què només muntaven tres o quatre parades de productes de menjar.

Aquesta situació va canviar a partir de 1984, quan el govern local decidí habilitar una partida pròpia per a la Fireta en els pressupostos municipals. Això va permetre l’organització de tot un conjunt d’activitats culturals que embolcallaven la Fira i ressaltar la seua importància com a festa tradicional i popular. També participaren en aquest revifament agrupacions locals com el grup de danses Baladre i la Xafigà.