Cada vegada som menys

Alcoy

El nou any ha portat amb si una mala notícia per a Alcoi en termes demogràfics. I és que la pèrdua d'habitants ha portat a la ciutat a caure al seté lloc en població a la província d'Alacant, amb 58.960 veïns, en veure's superada per Sant Vicent del Raspeig, que al llarg dels últims anys ha vingut mostrant una tendència a l'alça quasi contínua.

Però el pitjor no és només això. La dada veritablement preocupant és la tendència en la qual està instal·lada el municipi, que en tot just dues dècades ha perdut ja quatre llocs en el rànquing. La xifra més alta la va aconseguir en 1981, quan es van comptabilitzar 66.396 empadronats, una xifra que mai més s'ha tornat a recuperar.

A l'hora de buscar explicacions a aquest fenomen cal fer referència, en primer lloc, a l'envelliment i la baixa natalitat, un mal que afecta el conjunt del país, i també a una immigració escassa. Però anant més enllà, un no pot evitar la temptació d'apuntar a una conjuntura econòmica que no ha acabat mai de ser pròspera.

I és ací, lògicament, on encara queden deures per fer. Alcoi es defineix com una ciutat industrial, i la principal responsabilitat que funcionen les empreses, lògicament, la tenen els empresaris. Però també les institucions públiques que, cert és, en els últims temps s'han adonat que és l'industrial el sector que més ocupació de qualitat pot generar.

Però cal insistir, i també crear condicions en matèria d'infraestructures, perquè no és de rebut que la ciutat no dispose de sòl industrial en la suficient quantitat i qualitat. I no em referisc a l'entestament per situar-lo en llocs impossibles com la Canal, sinó a la necessitat d'arribar a acords amb els municipis pròxims i construir, d'una vegada per sempre, el polígon comarcal mancomunat. A veure si, a força de males notícies, deixa de ser per fi una utopia.