Fra Jeroni Cantó, poeta del Segle d'Or

Alcoy

Aquest poeta hauria dormit el somni dels justos a no ser per la inquietud d’Adrián Miró de rescatar-lo dels vells cronicons, com el del P. Jaume Jordá.

En la seua història de l’Orde de Sant Agustí en la Corona d’Aragó, el P. Jordà va recollir nombroses dades biogràfiques sobre fra Jeroni, ja que aquest va ocupar diversos càrrecs en els agustins, com el de provincial en 1608, que era el càrrec de major rellevància dins de la Corona d’Aragó al qual podia aspirar un frare de la serua ordre. Va acabar quasi la seua carrera institucional com a prior del convent de València entre 1617 i 1620. Cal recordar que aquest era el monestir agustí més important del Regne de València, del qual només ha sobreviscut l’església que encara podem vore quan passem pel centre de València.

En realitat, fra Jeroni Cantó, nascut a Alcoi en 1556, portava els cognoms Aznar Cantó, però va adoptar el matern en entrar en religió. Després de concloure els seus estudis de grau a València, es va doctorar en Teologia a la Universitat de Lleida en 1594, on va exercir la càtedra.

Com a autor, la seua obra més rellevant va ser la «Vida y milagros del Beato Thomás de Villanueva», publicada en 1623.

Cal recordar que Quevedo havia publicat en 1620 una biografia de Villanueva, mentre que un altre valencià, el P. Salom, publicà una altra. Es tractava d’un gruixut volum de quasi 600 pàgines que posava al dia la biografia d’aquest prelat, el procés de beatificació del qual havia conclòs favorablement en 1618.

No obstant això, el motiu de publicar-se tres obres sobre el P. Villanueva, és a dir, les de Salom i Quevedo en 1620 i la de Cantó en 1623 no només era celebrar la beatificació de Villanueva. En 1622, els agustins havien posat en marxa un altre procés per a canonitzar Villanueva, és a dir, que fora proclamat sant. Un projecte que, per exemple, el convent de Sant Agustí d’Alcoi finançaria generosament.

Villanueva havia nascut circumstancialment a Toledo amb el nom de Tomás García Martínez. Com que estava vinculat a la localitat de Villanueva de los Infantes, va prendre aquest gentilici en entrar en religió. Va ocupar diversos càrrecs en un constant ascens fins a arribar a conseller i confessor del rei Carles I. Villanueva va gaudir d’una gran popularitat per la seua austeritat personal, la pràctica de la caritat i la seua eloqüència, ja que va ser d’un dels més valorats oradors sagrats de la seua època. Per aquesta raó eren molt preuats els seus sermons, que formen la part més important de la seua obra literària.

En ser nomenat arquebisbe de València, va posar ordre en una diòcesi que feia cent anys que no tenia pastor. Va fundar un col·legi especial per als moriscos, així com el col·legi de la Presentació, popularment conegut com de Sant Tomàs de Vilanueva, per a estudiants pobres que volgueren estudiar per a retor.