150 anys de la Primera República
Aquest període d’inestabilitat política havia començat en 1868 amb una revolució que va enderrocar a Isabel II
Cròniques alcoianes (13/02/2023) 150 anys de la I República
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
El dia 11 de febrer s’han complit 150 anys de la proclamació de la I República Espanyola, un període més conegut perquè hi va haver una Segona República. Aquest primer intent republicà va durar onze mesos i quatre presidents de Govern. Aquest període d’inestabilitat política havia començat en 1868 amb una revolució que va enderrocar a Isabel II. Després d’estudiar-se diverses propostes, entre una regència, una república presidencialista o una monarquia parlamentària, es va optar per aquesta última i es va oferir la corona a Amadeu de Savoia.
No obstant això, abans d’arribar Amadeu a Madrid, va ser assassinat el seu principal valedor, el general Prim. Amadeu es va trobar amb una gran hostilitat i una situació política insostenible. Finalment, va abdicar l’11 de febrer de 1873. Les Corts es van reunir immediatament i van proclamar la República, sense aclarir si seria unitària o federal. Van elegir com a president a Estanislao Figueras. Aquest tenia un panorama complicat. D’una banda, existia el temor als efectes de la revolució obrera que impulsava la Internacional o la Comuna de París. D’altra banda, calia afrontar dues guerres, la carlista i la de Cuba, enfrontar-se a una bona part de les corts que continuaven sent monàrquiques i controlar una població, amb més d’un 80% d’analfabets, que confonia república amb desgovern.
Les primeres eleccions generals van permetre declarar una República federal com a forma d’Estat, amb Figueras com a president del Govern, però pocs dies després va dimitir de forma curiosa. Després de fer una passejada pel parc del Retiro, va pujar a un cotxe i, en lloc de dirigir-se al Consell de Ministres, on l’esperaven, va dir al cotxer que el portara a l’estació del tren. Com llavors no hi havia telèfon, els ministres no van poder localitzar-lo. Pensaven que s’havia posat malalt, però, de matinada els va arribar un telegrama des de París comunicant la seua dimissió irrevocable.
A Figueras li van succeir altres tres presidents de govern: Pi i Margall, Salmerón i Castelar. Com tardava tant en tramitar-se la nova Constitució, alguns parlamentaris van decidir declarar la República federal. La situació es va descontrolar i va derivar en cantons independents. A Alcoi a més va esclatar una revolta obrera, el Petrólio, però que per al govern era un problema menor davant la insurrecció de Cartagena, Alacant i València.
A principis de gener de 1874, les Corts van destituir a Castelar i quan s’estava votant al candidat per a nou president, van entrar en el Congrés l’Exèrcit i la Guàrdia Civil a tirs sota el comandament del general Pavía. D’aquesta manera es va posar fi a aquesta primera república.
