100 anys del projecte del nou edifici de l'escola industrial

Alcoi

El 19 de febrer de 1923 s’aprovà el projecte de construcció d’un edifici modern de la nova Escola Industrial.

La necessitat d’uns estudis tècnics es remunta a la introducció dels primeres màquines a principis del segle XIX. Aleshores la Reial Fàbrica s'adonà de la necessitat imperiosa de formar a tècnics de la zona per a no dependre de personal especialitzat estranger, sobretot d’Anglaterra.

En 1828 la Reial Fàbrica va acordar crear i mantindre uns estudis de preparació industrial, l’anomenat «Establecimiento Científico-Artístico». Però, el trasllat del seu professor principal, Juan Subercase, a Madrid va afectar molt el centre fins al punt de només impartir estudis primaris, fins al seu tancament en 1837.

En 1850 el Govern va recuperar l'ensenyament tècnic a Espanya, i tres anys després es van crear tres centres d’ensenyament tècnic en tot el país, un d’ells a Alcoi, amb el títol d’«Escola Industrial Elemental». Estava subvencionada amb fons provincials i municipals. No obstant això l’Escola no va començar curs fins a octubre de 1855, després d’un nou decret. Les Escoles Elementals s’establiren, agregades als instituts, en sis localitats, entre elles Alcoi. El seu objectiu era que els treballadors adquiriren ràpidament i sense dificultat els coneixements més usuals en les operacions materials de les arts i els oficis.

No obstant això aquests plans d’ensenyament industrial elemental van desaparéixer com a estudis independents amb la Llei Moyano de 1857 i havien de coexistir amb els instituts. En el cas d’Alcoi, encara que l’Escola Industrial depenia del Districte Universitari de València, la gestió econòmica depenia de l’Institut provincial d’Alacant.

La formació tècnica es va ampliar al novembre de 1886 en crear-se les Escoles d’Arts i Oficis, una d’elles a Alcoi, destinada a la formació de Mestres de taller, Contramestres, Maquinistes i Artesans.

Un Reial decret de 1901 va reformar radicalment els ensenyaments superiors. D’esta manera l’Escola Industrial Elemental d'Alcoi va passar a denominar-se Escola Elemental d’Indústria i es va crear una nova Escola Superior, que va començar a funcionar en el curs 1902-03.

En 1910 va nàixer l’Escola Industrial, fruit de la fusió de les dues escoles anteriors. Per a dotar  l’alumnat d’instal·lacions adequades era necessari un nou edifici en una àrea que s’havia començat a urbanitzar a partir de la construcció del pont del Viaducte.

Una vegada més va ser imprescindible la col·laboració de la Reial Fàbrica, perquè va cedir a l’Estat de manera gratuïta el seu antic estenedor de llana.

Durant aquests anys les escoles industrials havien anat canviant la seua ubicació. La primera seu va estar en un antiga instal·lació de la Reial Fàbrica, que després va passar a ser col·legi de Sant Vicent de Paül. En 1874, de nou la Reial Fàbrica va cedir un local en la seua pròpia seu. L’Ajuntament va cedir unes instal·lacions en l’antic convent de Sant Francesc, on actualment està el mercat de Sant Mateu.

El nou edifici del Viaducte a penes va entrar a funcionar quan va acabar l’obra, perquè va esclatar la guerra i va ser destinat a hospital de guerra, el Sueco-Noruego. Després de la guerra, part de l’edifici va ser habilitat com a presó, després com a seu temporal de l’Exposició Nacional d’Indústries i també Institut de Secundària fins que es va crear l’actual Institut Pare Eduard Vitòria.