El camp no s'estila

Alcoy

Aquest diumenge vaig visitar Cieza i la seua magnífica floració, en estos moments les seues bresquilleres tinyen de rosa els seus camps, convertint-los en un espectacle.

A Alcoi no tenim res a envejar-los, només cal observar el nostre al voltant, com per exemple la nostra Font Roja que a la tardor mostra mil colors i fan que siga una vertadera obra d'art. Però m'ha vingut al cap que el passeig que vaig tindre fa uns dies per Margarida, el meu poble, ja no és el mateix, el negre de l'incendi d'aquest estiu ha cobert la meitat de paisatge i en l'altra meitat que ara hauria de tindre la seua pròpia floració, la dels ametlers, no existeix. La Xylella s'ha emportat tots els arbres, bo ja no sé si la Xylella o uns senyors que han decidit arrancar milers i milers d'arbres, al·legant que un vector va d'arbre en arbre matant els ametlers.

El camp, ja no s'estila, sobretot per als que manen, els té gual que no hi haja ametlers, que desapareguen els fruiters dels nostres camps, a ells els té igual. És més fàcil tallar mil arbres i deixar els camps sense res a treballar per polítiques a través de les quals l'agricultor tinga ganes de treballar i no d'abandonar-lo. Fa uns dies Enrique Moltó ens comptava el problema de la paperassa a la qual s'enfronten els agricultors. Jo un dia vaig rebre una carta que em deia alguna cosa així com: O signes i ens dones permís per a arrancar tots els teus ametlers o …

Doncs eixa o i totes les polítiques que s'estan portant des de fa massa temps, estan aconseguint que els nostres camps es convertisquen en boscos i que el menjar acabe arribant d'altres països o no sapiem ni el que ens emportem a la boca.