Ho estàs fent bé

Alcoy

Soc d'una generació a la qual li han inculcat la importància d'estudiar: escola, institut, universitat, especialització, que important uns estudis que t'asseguraran un futur! No dic res roín d'aquella motivació, si més no, és millor aclarir que estudiar potser et dona una oportunitat més de cara al futur, però no ho és tot.

Bé, doncs, hem quedat en que ja has estudiat, ja tens la teua carrera, però com tu, un fum més. Ara has de ser ambiciós amb allò que vols aconseguir.Per tant, aquesta moda evoluciona en la importància d'establir un propòsit i obtenir-lo. La cultura de l'esforç.

Mentre et realitzes com a persona, no oblides tindre uns hobbies que enriquisquen el teu desenvolupament. No voldràs perdre el temps fent "res". Fes esport, aprén idiomes, descobreix noves cultures, viatja, estudia alguna cosa més que no tinga res a veure amb la teua professió i "ocupa" el teu temps. Aquesta idea ja la vam aprendre de menuts, quan quatre de cinc dies lectius teníem extraescolars.

I resulta que el sistema continua amb les exigències i t'acaba obligant a buscar un sentit a la vida, a motivar que canvies allò que no vols perquè tots hem vingut a aquest món a tindre una vida plena. Com a base, no dic jo que està malament. Evidentment, si et sents atrapat, millor és que t'escoltes, que li pegues una volta al que està passant i et concentres amb el que estàs vivint i sigues honest amb tu mateix. Però amb aquesta muntanya russa, moltes persones han començat a no gaudir amb res, a no sentir emoció, no hi ha felicitat.

Sembla que hem d'esperar a arribar a completar aquell objectiu, com una necessitat bàsica de l'ésser humà, i no ens adonem que el camí també és l'èxit. Les nostres decisions, el nostre esforç diari, el comboi amb els amics, l'abraçada de la mare, inclús aquells 5 minuts fent no res.

Ha sigut tan reptador anar més enllà del que estàvem aconseguint per aprofitar aquest temps que sabem finit, que no ens adonem que el sentit de la vida és viure-la.