Cadires

Alcoy

Queda un mes, però ja s'observa el compte enrere, l'atmosfera que a poc a poc va apoderant-se de la ciutat i creant l'ambient fester més adient per a viure'l un altre any amb la millor de les il·lusions.

Els dies de la trilogia són els més esperats, tot i que hi ha qui assaboreix més els actes que van desenvolupant-se durant el temps anterior perquè són el gran aperitiu de la festa.Tots els ingredients van fent gola fins a l'apogeu final.

Els papers es distribueixen amb cert paral·lelisme entre els actuants o festers i els famosos 'mirons'. S'han posat a la venda les cadires que queden, unes 4.500. Si es sumen a les dels abonats, unes 16 mil i la gent que tria veure l'Entrada des del balcó amb el plànol preferit de Hitchcock, el zenital, la xifra de persones que opten veure en el carrer el pas dels moros i cristians és molt respectable.

I més en una època en què la digitalització, el món de les pantalles vol conquistar la realitat.I encara té més mèrit que el públic es sacrifique i passe hores al carrer, assegut en una cadira en lloc de poder contemplar-ho a casa tranquil·lament, sense passar fred ni calor, ni estar afectat pel vent o l'amenaça de pluja.

El 'miró' s'ha acostumat a la cadira com el fester a les corretges o a les calces. En altres festes multitudinàries hi ha un poc més de varietat, però no tanta. A l'oferta de cadira o cadira de les Entrades, els amants del Carnestoltes de Rio poden triar en el sambòdrom entre 'l'arquibancada', graderia de ciment, més incòmoda encara, butaques, llotja, llotja coberta o espai vip.

El pas del temps resoldrà la difícil equació, cadira, públic, hores i espai. Tot i les limitacions, el 'miró' no pensa faltar a la seua cita perquè hi ha moments inoblidables que només es poden sentir assegut en una cadira en les festes d'Alcoi.