Les eleccions municipals del 79

Alcoy

Les últimes eleccions municipals democràtiques a Espanya es remuntaven a la Segona República. Havien passat quasi quaranta anys de dictadura perquè hi van tornar a haver unes eleccions locals democràtiques.

Pel que fa als partits que van concórrer a la convocatòria electoral, l’esquerra comptava amb moltes candidatures, la qual cosa podia suposar una dispersió del vot, que és el que va passar finalment.

A la dreta també hi havia certa divisió, encara que el partit afí al govern de Suárez, la UCD, intentava que la Coalició Democràtica no es presentara i que el vot del centredreta anara als ucedistes. Finalment, i amb l’opinió contrària de la direcció provincial, Coalició Democràtica sí que es presentà a Alcoi.

La ciutat, igual que bona part de municipis mitjans i grans del país, presentava greus problemes en educació, sanitat, trànsit, equipaments, zones verdes i, sobretot, d’aigua potable, a més d’una greu crisi econòmica que paralitzava la vida local.

Com a ciutat en un tram de població compresa entre els 50.000 i els 100.000 habitants, a Alcoi li corresponien 25 regidors. Per tal d’obtindre representació calia aconseguir un mínim del 5% dels vots vàlids.

Finalment, es presentaren sis candidatures, encapçalades respectivament per Josep Sanus, Vicente Boronat, Josep Albert Mestre, Octavio Terol Llopis, Rafael Jordá i Pilar Ropero, l’única dona que optava a l’alcaldia.

Pel que fa a la xifra d’abstenció, va rondar el 30%, una xifra molt inesperada, perquè en les primeres eleccions generals havia estat sobre l’11%. Aquest fet començava a mostrar un ràpid descontent de la població per la política.

Pel que fa a la distribució per blocs, la major part dels vots va parar en l’esquerra (amb un 60%) enfront del 40% de la dreta. Aquest fet va ser excepcional, perquè en la resta del país els resultats eren els contraris.

Pel que fa al resultat per candidatures, el partit més votat va ser el PSPV-PSOE, amb poc més del 42% i 11 regidors. El segon partit més votat va ser la UCD, amb quasi un 36%) i 10 regidors. Al llarg de la jornada electoral va estar a punt de donar la sorpresa, gràcies a una candidatura de gent molt coneguda a la ciutat, com Boronat, Rafael Moya, María Julia Miró, Santiago Payá o Adolfo Seguí, entre altres.

El PCPV va perdre més de mil vots en relació a eleccions anteriors i va arribar a vora el 17% dels vots, i 4 regidors. Com a tercera força política, era la peça clau per a poder formar el govern municipal.

Finalment, el pacte d’esquerra entre PSPV-PSOE i PCE decidiren el poder municipal i atorgà la majoria al PSPV-PSOE perquè formara govern municipal amb Josep Sanus com a alcalde.

Una de les singularitats, però, d’aquesta corporació va ser la constitució d’una mena de govern de concentració amb la participació en la gestió municipal dels tres partits. Així, per exemple, UCD va rebre competències tan importants com Hisenda, en mans d’Adolfo Seguí, o Relacions Econòmiques, per a Santiago Payá.