Hipocondria

Alcoy

Ho reconec, soc hipocondríaca. Quan escolte les notícies relacionades amb l'última decisió del govern sobre polítiques socials, comence a tremolar, tinc mal de gola i el cor en un puny. ¿La raó? Em sembla que potser tindrà una repercussió important sobre les vides d'una gran quantitat de persones, i sobre com, i on, van a parar els nostres impostos.

A més, quan sent que s'obrin debats sobre iniciatives per als joves, sense tindre en compte la seua veu, note un malestar general que no em deixa tranquil·la.D'altra banda, quan observe que els poderosos no tenen en compte la salut pública, o pitjor encara, ens fan creure als seus programes electorals que treballaran per ella, fins que tot queda en un no res, cal que respire profundament, perquè tinc l'estranya sensació que tot això ens afectarà sobre manera.

Què dir de l'ansietat que em provoca llegir la pobra política en matèria de cultura, i tot allò relacionat amb el futur de la nostra llengua, la nostra identitat.

El mateix em passa quan sent als polítics parlar, i traure a vot, noves legislacions relacionades amb l'educació. Tot perquè em dona per pensar, de manera obsessiva, que el present del benestar en aquesta matèria, marcarà el futur de la societat.

Per damunt de tot, allò que més sent com un senyal inequívoc de patir una malaltia greu, és eixa sensació sobre si ja no hi ha diferència entre exercir el dret a vot, o deixar la papereta en blanc... Quina por, ¿no?