Esperant el dia D
Jordi Peidro, escriptor
La Columna Jordi Peidro (1/06/2023)
02:00
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1685598746142/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Alcoy
El proper dimarts farà 79 anys del desembarcament de Normandia. Efemèride fonamental per a entendre aquell moment històric i, fins i tot, bona part del món al que hui ens desenvolupem.
Encara que l’aplegada de tropes a les platges del Nord de França és el més cridaner, el cinema s’ha fet eco al llarg de nombroses pel·lícules, hi ha un element concret que va ajudar de totes totes a que l’operació Overlord acabés estan un èxit: Els aliats es van encarregar de sembrar de pistes falses els mesos previs, aconseguint que els alemanys esperaren l’aplegada de les tropes enemigues quasi per qualsevol lloc menys al que finalment va ocórrer.
Canvíe radicalment de tema. Alguns de vostès coneixen a ma mare i altres no. Per als que no, els diré que s’ha convertit en aquella velleta de la Ealing que quasi sense voler, eliminava un per un, als membres de l’anomenat quintet de la mort.
Tercer assumpte. La nit de l’alardo, els amics de la filà que estaven al soparet, em van fer pronunciar unes paraules com a punt de partida d’aquest any especial. Ho poden trobar a les xarxes socials perquè ningú va tindre pietat de pujar el discurs d’un tipus rebentat i amb un perdigó en l’ala.
I es preguntaran impacients què tenen a veure aquestes tres històries tan dispars. Poca paciència els veig quan a penes portem minut i mig de columna. Ara va.
Si els aliats van utilitzar la tàctica de la desinformació i els va eixir bé, perquè no podem també utilitzar-ho els Palominos per a despistar al bàndol cristià al respecte dels nostres plans?
I és que ma mare, una besadeta mamà, il·lusionada com ningú amb que la família cobrisca el rol de Capità i dels seus acompanyants, va extraure el que va voler d’aquell discurs i, sense cap compromís, li ha pegat la volta com un calcetí per acabar dient el que a ella li apanya. Encara que no tinga res a veure amb el contingut de les meues paraules.
Vulguen o no, la batalla per la vila d’Alcoi al 2024, ja ha començat. I ho fa amb estratègies tretes de la història.