Res important… (o molt important)

Alcoy

És divendres, per fi. I hem viscut una setmana, direm, intensa. Informativament, almenys. Vaja, en realitat portem més que una setmana, uns mesos, d'infart. O potser ja estem instal·lats en això: en la intensitat política, social, econòmica...

Ja sabeu de què vos parle: la investidura, els horribles conflictes a Gaza o Ucraïna, la inflació, el clima aquest que en instal·la en l'estiu quan toca hivern... Tot molt boig. I sense afegir la càrrega que cada un de nosaltres portem endavant. Més o menys pesada, va per barris, però està.

Per això, apomar el cap en qualsevol finestra que ens permeta l'evasió, és un privilegi que no hem de deixar passar quan tenim la mínima oportunitat. Vos parle, reivindique, el temps per a gaudir, per a nosaltres, en mig de la bogeria generalitzada dels dies. I, per damunt de tot, reivindique, el temps per a adonar-se que, en les xicotetes coses, en la nostra gent, en els moments més íntims o particulars, podem trobar l'essència de la vida.

I sí, potser parlar d'açò, no és important. O no ho pareix. Però em sembla que, al contrari, ho és tot. Per què si no respirem a moments, ens quedem amb l'asfixia.

A Alcoi tenim a l'abast moltes opcions per a fer-ho, per respirar. Un passeig per les nostres muntanyes és un regal d'un valor incalculable. Una ullada des del Preventori és una evasió única. I barata. Donar la volta als ponts i fer xarrada en uns i altres. Un café o una cervesa a la plaça de dins. Un sopar en amigues i amics a casa, o a un bar o a la filà. Amb taretes alcoianes.

Una vesprada al teatre o una visita al museu arqueològic, que saps que està, però no has anat mai. Fer una carrera de Trail. Un partit de futbol sala amb amics al Poli. Anar amb tranquil·litat al mercat i veure les parades lluentes i lluir un ratet de les coses bones de la família amb el veïnat en què et trobes: "mira quina neta més guapa tinc".

Sí. Són xicotetes coses, però vitals. Això és vida i és la vida de veritat. La que ens ha de fer relativitzar problemes i descobrir que en allò que pareix que no és important, està l'essència de tot.