Un home de ciència: el Pare Eduardo Vitòria

Alcoy

Aprofitem la celebració de la Setmana de la Ciència, organitzada pel Campus de la Politècnica, per a parlar d’un dels grans científics que ha donat Alcoi en el segle XX: el P. Eduardo Vitòria.

Nascut a Alcoi en 1864, va quedar orfe de pare amb només quatre anys i la seua mare va confiar la seua educació als jesuïtes del col·legi «San José» de València. Donada la seua predilecció per les ciències, va triar la carrera d’Exactes, que després va ampliar amb la de Fisicoquímiques. Després d’ordenar-se sacerdot, Vitòria va prosseguir la seua formació científica per al doctorat i va marxar a Lovaina.

En tornar, l’agost de 1905, va fundar a Tarragona el Laboratori Químic de l’Ebre, que després va traslladar a Barcelona amb el nom d’Institut Químic de Sarrià, on va exercir el seu magisteri de manera ininterrompuda fins a la seua mort.

El P. Vitòria era membre de quantitat d’acadèmies científiques nacionals o estrangeres: Barcelona, Berlín, Brussel·les, Buenos Aires, Coïmbra, Mèxic, París, Roma i Saragossa.

Com a científic va publicar diversos llibres sobre química, algun dels quals es va convertir en obra de consulta imprescindible, com el seu «Manual de Química», amb més de cent mil exemplars venuts en la dècada de 1950. El nostre Ajuntament li va publicar la seua conferència magistral de 1956, «Textiles sintéticos modernos».

Uns anys abans, en 1944, la comissió gestora municipal va proposar que fora declarat fill predilecte d’Alcoi, se li dedicara un carrer i se sol·licitara al govern nacional la concessió de la «Gran Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio», cosa que va ser realitat dos anys després.

Finalment, el 26 de setembre de 1956 el P. Vitòria arribà a la nostra ciutat per a rebre l’homenatge popular i assistir a la inauguració de la capella dedicada a San Ignacio de Loyola, imatge que havia sufragat en la nova Parròquia de Sant Maure. Va ser durant estos dies quan el P. Vitòria va oferir la conferència sobre «tèxtils sintètics moderns».

A penes dos anys després va arribar la notícia de la seua mort, ocorreguda el 22 de setembre de 1958, als 94 anys. El seu funeral el va encapçalar l’alcalde de Barcelona, acompanyat del tinent d’alcalde d’Alcoi, Jorge Vitòria, parent del sacerdot, i d’Antonio Gonsálbez Vitòria, nebot del científic i en representació de la família. Les restes del P. Vitòria reberen sepultura en el mausoleu dels jesuïtes del cementeri de Sarrià, mentre que l’Ajuntament celebrà els funerals el 4 d’octubre a la Parròquia de Sant Mauro.

Les restes mortals del P. Vitòria arribaren a Alcoi el 21 d’octubre de 1961 per a descansar en la capella de San Ignacio de Loyola.

Segons els científics de la seua època, el jesuïta alcoià havia marcat una etapa capdavantera en l’evolució dels estudis químics a Espanya. Destacaven la seua activitat investigadora, la seua labor de conferenciant i acadèmic, les seues publicacions tan difoses i acceptades, la importància del Laboratori Químic de Sarrià i una legió de prestigiosos deixebles durant 50 anys de docència.