Historia
Cròniques alcoianes

Memòria del "Monterrey"

El llibre de Ricardo Canalejas aborda tant la història de l'edifici com tot allò que l’envoltava

Cròniques alcoianes (04/12/2023) "Memòria del 'Monterrey'"

Cròniques alcoianes (04/12/2023) "Memòria del 'Monterrey'"

04:25

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1701690537132/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Alcoy

Alcoi, com altres grans ciutats del nostre país, va viure una edat d’or del cinema a partir de mitjans de la dècada de 1940, amb la construcció de noves sales.

D’esta manera comença Ricardo el seu llibre sobre el Monterrey repassant la història dels grans cinemes que van nàixer en aquests anys, com l’Avenida, el Capitol o el Goya, o la reconversió dels antics teatres per a la seua explotació com a cinemes, cas del Calderón i Principal.

Malgrat les restriccions de la postguerra, l’empresa IVARCA va pensar que Alcoi necessitava un recinte encara més gran per a cinema d’estiu i sala d’espectacles. Així van conéixer un arquitecte que estava revolucionant el disseny de les sales. Es tractava de Juan Guardiola, qui s’havia especialitzat a suggeriment del seu germà, promotor de cinemes en la comarca de la Ribera.

Guardiola, nascut a Sueca, es dedicaria a l’arquitectura privada alternant amb altres obres monumentals com l’Ateneo del Socorro, a Sueca, o la famosa «Casa Judía», de València. Va realitzar per a IVARCA el seu projecte més ambiciós, ja que havia d’ocupar una superfície de vora dos mil metres quadrats. Pel que fa a l’estil, va optar pel que venia practicant des dels anys 30, el «neocolonial», un estil arquitectònic que havia arribat a Europa després de la seua extensió per tota Amèrica.

A través de les pàgines del llibre, Ricardo aborda tant la història del Monterrey com tot allò que l’envoltava. Així parla dels treballadors d’IVARCA, del repte que suposà per a ells enfrontar-se a un recinte que superava qualsevol sala local, de com era l’Alcoi dels anys 50 i 60, o l’arribada de noves sales com el Cine Batoy o el Cine Colón.

Analitza així mateix la multiplicitat d’activitats que podia albergar el Monterrey, com a recinte de grans espectacles com Festivales de España, esports, com els partits de bàsquet o sessions de catch i boxa.

Als anys 70, la societat alcoiana ha canviat de manera ostensible. La popularització dels cotxes afavorix el «boom» de les segones residències, sobretot a la platja. Les famílies abandonen la ciutat els caps de setmana i durant l’estiu, i busquen altres al·licients d’oci. Durant la resta de l’any, naixen altres alternatives de diversió com les discoteques i pubs.

La irrupció dels televisors en bona part de les cases aparta el monopoli dels cinemes com a única via d’evasió. La crisi d’espectadors arrasa bona part de les sales de cinema d’Alcoi. Davant esta perspectiva, l’empresa del Monterrey es llança a un últim intent per salvar el recinte amb una forta inversió per a obrir el Minicine. Però el Monterrey ja estava condemnat.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00