Opinión
La Columna

Suïcidi lingüístic

Ester Vizcarra, periodista

La Columna Ester Vizcarra (08/02/2024) "Suïcidi lingüístic"

La Columna Ester Vizcarra (08/02/2024) "Suïcidi lingüístic"

02:44

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1707374768555/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Alcoy

Trobar la casa no és difícil, però comprenc que qui la busca demane per telèfon detalls com, per exemple, de quin color està pintada. En dir-li que és groga, el tècnic que venia per primera vegada ha sonat una mica torbat. Immediatament, m'ha repetit el color en castellà amb un interrogant a la veu i només he hagut de corroborar que la traducció era correcta. Deu minuts després el tenia a la porta. La conversa no ha sigut difícil, però tampoc falta de moments de dubte. D'on eres? Quant de temps fa que vius a Alcoi? De fet, l'home viu a Alacant, sa mare era de Xàtiva i son pare d'Albaida, entre ells parlaven en valencià, però als fills els parlaven en castellà. Així va ser com li van arrabassar a la descendència una llengua a la qual tenia dret, una llengua que era seua. Ho van fer tant a consciència que ara el fill només parla castellà i si algú li parla la llengua dels seus pares i avis, dubta fins i tot del nom dels colors. No pot dir que no entenga la generalitat de la comunicació, però li costa. No és el primer cas que conec. He estat temptada de dir que aquella generació que parlava als fills en castellà és parcialment culpable del retrocés social de la llengua que estem patint. Tot i ser veritat, hem d'entendre que molts d'aquells pares podien tenir bones raons per a cometre la barbaritat de furtar-los la llengua als fills. Potser havien patit alguna discriminació, potser pensaven que els seus cadells només tindrien oportunitats d'ascens social si començaven per parlar exclusivament la llengua de l'imperi, la dels que manaven. Mantenir la llengua a casa era important perquè a escola no ens l'ensenyaven, però eren temps difícils i si alguna família sabia perquè ho feia, s'ha de respectar, tot i que sospite que en molts casos no hi havia una reflexió sinó que senzillament es deixaven véncer per la inèrcia. Més greu em sembla veure actualment a pares fent el mateix. Conversa entre ells en valencià al supermercat, i canvi al castellà quan parlen als infants. Avui que el castellà és pertot: la tele, la ràdio, el pati de l'escola, el gros dels llibres... i és impossible que un xiquet no aprenga castellà com cal, quina excusa tenen els valencianoparlants per sumar-se a aquesta mena de suïcidi lingüístic? No transmetre la llengua que vam rebre dels nostres avis dins de la família és poc menys que això. Se'n recorden de qui eren els indis renegats a les pel·lícules americanes? Doncs aquí fem una cosa semblant.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00