Historia
Cròniques alcoianes

Festes de Carnestoltes

Oritge d'aquests balls permesos durant una etapa i rebutjats per l’Església perquè provocaven «la relajación de las costumbres».

Cròniques alcoianes (12/02/2024) "Festes de Carnestoltes"

Cròniques alcoianes (12/02/2024) "Festes de Carnestoltes"

07:21

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1707748257239/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Alcoy

Per amenitzar la festa de Carnestoltes i tindre-la sota control, el govern borbònic de Carles III va permetre la celebració de balls de màscares en recintes tancats, com ara teatres o salons privats. No obstant això, aquests balls només van estar permesos durant cinc temporades, fins que un bisbe els va tornar a prohibir. De fet, l’Església rebutjava aquests balls, perquè provocava «la relajación de las costumbres».

De tota manera, els balls de màscares no foren en principi populars, entés el qualificatiu «popular» com a participatiu del poble ras, sinó una diversió de la noblesa i de l’alta burgesia, ja que l’elevat preu de les entrades era restrictiu per a la major part de la població i, a més, calia anar vestit seguint unes normes per a l’ocasió.

Així i tot, amb el transcurs del segle xix aquests balls es van popularitzar a mesura que la base social de la classe burgesa s’eixamplava.

Els balls de màscares es van convertir en la forma més natural i directa de comunicació entre homes i dones, que usaven la disfressa com a excusa perfecta per a poder relacionar-se sense ser reconeguts ni perdre l’honorabilitat.

Cal recordar que en aquests anys era quasi impossible mantindre contacte amb una fadrina sense la presència d’algun familiar que feia de carrabina.

Per tant, aquests balls eren com la doble cara d’una mateixa moneda, d’una banda, eren permesos per les autoritats com a element distintiu de les seues relacions de classe. Per l’altra banda, els balls estaven marcats per les crítiques, i, fins i tot, pels escàndols.

En el transcurs d’aquests balls es consumia alcohol, i resultava habitual que s’hi produïren actes de violència, cosa que va obligar les autoritats a dictar bans fixant una sèrie de prohibicions de caràcter preventiu, com la prohibició d’entrar a les sales de ball amb careta o antifaç, vetar les disfresses que podien ofendre la moral i els vestits o condecoracions de caràcter civil, militar o eclesiàstic.

Per estes raons, en 1918 l’arquebisbe de Granada va demanar «en nombre de las buenas costumbres» la supressió de les carnestoltes, sobretot, per la guerra que patia el món.

La premsa catòlica de la dècada de 1920, al contrari, afirmava que bona part de la joventut alcoiana acudia a aquests balls de màscares, que se celebraven en la pràctica totalitat de clubs i societats recreatives. Segons els periòdics conservados, estes festes socials estaven plenes de «pollos peras» que es dedicaven a festejar les dones aprofitant els balls, que podien durar tota la nit.

El «pollo pera» és un qualificatiu hui fora d’ús i que faria referència a un «niño bien» o l’actual «pijo».

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00