Historia
Cròniques alcoianes

125 anys de la reforma de la Glorieta

El primer parc públic amb què va comptar la ciutat es va ubicar a l'antic hort dels franciscans

Cròniques alcoianes (06/05/2024) "125 anys de la reforma de la Glorieta"

Cròniques alcoianes (06/05/2024) "125 anys de la reforma de la Glorieta"

05:19

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1714997647431/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

El 18 de gener de 1899 s’aprovà la reforma de la Glorieta, segons el projecte elaborat pel llavors tinent d’alcalde i arquitecte, Vicent Pascual Pastor, qui va plantejar, més enllà d’una replantació d’arbres o un canvi del sistema d’il·luminació, obres que estaven pendents, un nou projecte de reforma total.

Pascual va realitzar una nova distribució dels espais per a traure més partit al parc. Va plantejar un gran passeig de circumval·lació, al voltant del qual va projectar la instal·lació de la fira.

El gran espai el·líptic que quedava a l’interior es dividia en sis sectors triangulars travessats per tres carrers interiors, alhora subdividits en xicotets parterres a l’anglesa.

En el centre de la placeta que formaven l’encreuament dels carrers interiors, va proposar la construcció d’un templet per a concerts de música.

En els espais irregulars que quedaven en els angles extrems va projectar xicotets parterres i, en el centre de cadascun d’ells, un estany, un sortidor o un pedestal amb una figura decorativa.

Plantejà, també, la reforma de les portes i la construcció d’un reixat de ferro per al tancament complet del passeig.

El projecte anava acompanyat d’una reforma de l’enllumenat, segons idea de l’enginyer José Cort Merita firmat el mes d’abril del mateix any.

La Glorieta era el primer parc públic amb què va comptar la ciutat. Antic hort dels franciscans, hi hagué un primer intent en 1822, quan l’Ajuntament demanà llicència al Govern per a ocupar l’hort amb la intenció d’urbanitzar-lo i construir habitatges.

Aquest intent no va arribar a tindre efecte, després de la caiguda del govern constitucional, i va haver d’esperar fins a 1835, quan la comunitat franciscana, pròxima a la seua exclaustració, va cedir l’hort a l’Ajuntament «para desahogo y poder formar un paseo de que carece esta población».

De fet, la ciutat no tenia aleshores ni parcs ni passejos públics. Per exemple, esta falta de parcs va ser un dels motius per a evitar en 1868 el desallotjament del monestir del Sant Sepulcre, ja que el jardí de les religioses era l’única zona verda que tenien per a respirar uns barris amb una pressió demogràfica altíssima.

Des de 1835, les obres van ser contínues en la Glorieta per a la seua transformació en parc públic. El maig de l’any següent, davant la gran quantitat de gent que acudia a passejar de nit, es va disposar la instal·lació de fanals de llum, com els que hi havia a Madrid. En 1839, per exemple, s’acordà construir una escalinata d’accés i inaugurar-la per a les festes de Sant Jordi.

I així, a poc a poc, la Glorieta es convertia en el meravellós jardí romàntic que encara hui podem gaudir.

Sigue el canal de la SER en WhatsApp
Encontrarás toda la información, el deporte y el entretenimiento: la actualidad del día y las noticias de última hora, los mejores vídeos y momentos de la radio, entrevistas, reportajes y mucho más.

Suscríbete ahora
 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00