Historia
Cròniques alcoianes

La construcció del Quarter d'Infanteria

El 2 de gener de 1874 el govern de la República va autoritzar la construcció urgent de la caserna perquè la tropa s’hi instal·lara com més prompte millor per a repel·lir una possible revolta obrera

Cróniques alcoianes (13/05/2024) "La construcció del quarter d'infantería"

Cróniques alcoianes (13/05/2024) "La construcció del quarter d'infantería"

07:10

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1715599379785/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

La xicoteta guarnició militar d’Alcoi s’havia vist incapaç de sufocar la revolta obrera del «Petrólio» en juliol de 1873. Per esta raó, en la tardor del mateix any, s’hi van reunir el comandant militar de la plaça i els principals contribuents per a tractar sobre la construcció o habilitació d’una nova caserna.

En primer lloc, van ser informats que el govern de la República havia acordat destinar a Alcoi una considerable força militar per a retornar la calma i evitar nous avalots. Però, per a poder allotjar esta tropa calia que la societat alcoiana aportara els fons necessaris per a habilitar un edifici suficient o la construcció d’una caserna de nova planta.

Una setmana després, la comissió encarregada de revisar edificis va informar que, després de visitar-ne alguns (com l’Hostal Nou, la fàbrica de tabacs i l’«hospital vell» de la Placeta de la Mare de Déu), considerava que les reformes necessàries eren tan quantioses que calia optar per un edifici de nova planta, que podria situar-se a l’eixida del pont de María Cristina, en el nou eixample. Calculaven una inversió entorn dels 25.000 duros, que seria finançada mitjançant l’emissió d’accions sense interessos i reintegrables per l’Ajuntament quan aconseguira pressupost.

L’assemblea de majors contribuents va aprovar per unanimitat esta proposta i va acordar edificar una caserna de nova planta. El 2 de gener de 1874 el govern de la República va autoritzar la construcció urgent de la caserna perquè la tropa s’hi instal·lara com més prompte millor per a repel·lir una possible revolta obrera.

Així, el 21 de maig següent l’Ajuntament va adquirir uns terrenys al costat de l’ermita de Sant Roc.

El projecte tècnic va ser redactat per un capità del Cos d’Enginyers, encara que també hi hagué discrepàncies a l’hora d’ubicar la façana. L’Exèrcit pretenia encarar-la al camí reial de Madrid, que facilitava un accés ràpid al centre urbà, mentre que l’Ajuntament preferia que la façana donara a la nova carretera de València.

Les autoritats locals van apel·lar al ministre de la Guerra i es va acordar suspendre l’obra fins a aconseguir un acord. Finalment, el govern va acceptar les condicions de l’Ajuntament i que tota la caserna tinguera tres pisos.

No obstant això, el finançament previst no s’aconseguí cobrir. En vista d’este relatiu fracàs en la venda d’accions, es va renovar la junta d’accionistes. Finalment, el 10 de juliol de 1875 es va celebrar la subhasta per a la construcció de la caserna, adjudicada a Pablo Moya. L’edifici estava previst que acollira quatre companyies d’Infanteria, és a dir, uns 400 homes.

Pel que fa als materials constructius, els carreus havien de procedir de les pedreres de Sant Cristòfol i el Salt, el ciment de València, la calç de Novelda i la fusta de Conca.

En poc temps però, l’edifici es va quedar xicotet, i l’Ajuntament i el Ministeri de la Guerra hagueren de negociar novament per a donar cabuda el regiment militar previst.

Sigue el canal de la SER en WhatsApp
Encontrarás toda la información, el deporte y el entretenimiento: la actualidad del día y las noticias de última hora, los mejores vídeos y momentos de la radio, entrevistas, reportajes y mucho más.

Suscríbete ahora
 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00