Llengua i salut cerebral

Alcoy

Regularment, sabem què ens diran les persones que acudim a escoltar i, regularment també, el seu discurs està en sintonia amb les nostres conviccions personals, però sempre es pot aprendre alguna cosa. Això em va passar sentint el professor Ferran Suay a l'Àgora d'Alcoi, on defensà la necessitat que parlem en valencià a tothom i a tot arreu.
A mi no m'ha d'espentar ningú. Parle en valencià sempre des que vaig deixar de treballar, tret de quan un interlocutor dona mostres d'incapacitat dolorosa per entendre'm. Només em fan falta dos arguments per justificar-ho: és la meua llengua i el castellà no necessita la meua col·laboració per sobreviure.
Suay, però, me'n va donar un altre d'important. Parlar dues o més llengües protegeix contra les malalties neurodegeneratives, però conéixer-les no fa realment gran cosa, el benefici real prové d'utilitzar-les. Si aprens anglés i no el fas servir, no obtens massa avantatges. Perquè saber anglés modifique realment el teu cervell a millor, l'hauries de parlar cada dia, de manera fluida. En poques paraules, hauries d'anar-te'n a viure a Londres. Estem d'acord que no tothom pot fer-ho? La majoria aprenem l'anglés que aprenem i el fem servir per a ben poca cosa.
Però calla! Hi ha una llengua aquí mateix que m'ofereix l'oportunitat de parlar-la tothora... perquè tinc un munt de practicants pels carrers d'Alcoi, i televisió, i llibres, i diaris, i ràdio al meu abast. Una llengua que no m'impedeix aprendre també anglés, ans al contrari, m'hi ajuda en entrenar el meu cervell per al constant canvi de codi.
Joves que heu aprés valencià a l'escola, recordeu que només parlant-lo sovint i amb tothom obtindreu el benefici d'un cervell més mal·leable i resistent al deteriorament. Quan sigueu vells, ho agraireu.