Llibertat... de què?

Alcoy

Aquest cap de setmana estava jo pensant en la llibertat fingida que se’ls ha donat a les famílies per elegir des de la desinformació i posant de manifest com s’ignoren les raons acadèmiques de crear les didàctiques escolars, a més d’impulsar una batalla campal entre pares, mares i tutors per un debat que pretén enfonsar la cultura pròpia d’aquesta zona… fins que em vaig adonar que un any més se celebrava la manifestació per reivindicar el dia de la dona. Que la felicitació en un dia com aquest, arribarà quan puguem anar esborrant de la llista tot allò que ens continua marginant i al mateix temps exigint, des de la construcció d’una societat que ha anat edificant-se a força de menysprear els drets que tenim simplement com a éssers humans. De sobte escoltava com va marxant tot el cas de la DANA i com nassos es resoldrà el tema de les responsabilitats sobre la gestió d’aquesta catàstrofe que va assolir el territori i a un bon nombre de persones. Més enllà, a un altre continent les diferents polítiques aplicades, ens afectaran als nostres impostos, hipoteques i a la tranquil·litat de saber-se un territori fora de conflictes bèl·lics. Més a prop, el castell i l’enramà van alçant-se i així com els núvols i la boira no ens deixen vore les muntanyes des de les nostres ciutats, aquests temes que ens pareixen transcendentals, acabaran per dispersar-se en noves realitats que van tapant-se unes a altres. I tornarem a dir i a escoltar allò de ‘D’ací no res és estiu ja’. I continuarem saltant d’un tema a un altre al ritme que l’actualitat vaja marcant-nos. Omplirem les estones compartides amb punts de vista en comú, o diferents, sobre allò que escoltem, que veiem o que llegim. Més d’una vegada amagarem el que opinem, per no crear controvèrsia i aniran passant els dies, i malgrat tot continuaran fent-nos creure en la sensació de llibertat d’opinió, d’elecció i d’expressió, ¿que curiós no?