Qüestió de no obrir la boca

Alcoy

Deia Grouxo Marx que la política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després remeis equivocats.

I la veritat que veien l’embolic que ha creat la Conselleria d’Educació amb el Conseller Rovira al capdavant amb la consulta de la llengua base als centres educatius, sembla que el govern de Mazón ha seguit aquesta definició al peu de la lletra.

1.- Ha buscat un problema on no n'hi havia cap. La llengua vehicular dels centres docents no era un problema real al nostre sistema educatiu, en canvi, la mancança de recursos per atendre la inclusió i la diversitat a les aules o l’excés burocràtic que han de fer els docents als centres.. sí que ho és... i no posen solució.

2.- El diagnòstic és fals. No hi havia mancança de llibertat. La consulta que ha fet la Conselleria no és llibertat educativa. Tot el contrari. És la imposició d’una política educativa sense cap base didàctica. El com s’organitza un sistema educatiu pel que fa a les llengües, no pot ser un aspecte que puga dependre de les votacions de les famílies d’igual manera que l’edat per a començar a fer crebats contra el càncer no es pot decidir per una votació entre els usuaris de la Seguretat Social.

3.- Van aplicar un remei equivocat. El caos administratiu i d’organització dels grups als centres docents va ser notable, l’escletxa entre l’educació pública i concertada augmentarà i la segregació per qüestions lingüístiques serà una realitat a molts municipis.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La raó és que no es pot fer les coses més malament...

I clar... mirant el que han fet em ve al cap altra frase de Grouxo que diu: És millor estar callat i semblar un tonto que obrir la boca i aclarir-ho definitivament!

Bona entrada a la primavera i bona festa dels Nanos de Cocentaina!