Llegir per existir, i resistir

A l’escola vaig donar la gran majoria d’assignatures en valencià. Tot i això, no comet cap falta d’ortografia en castellà, per si algú es qüestiona aquest tema. A més, vaig aprendre la literatura en valencià i a estimar la meua llengua també entre pàgines impreses. Recorde obrir llibres de text amb olor de tinta nova i anar descobrint que el valencià no es només la llengua de casa, també ho és del coneixement.

Edicions Bromera, que ara celebra quaranta anys, ha estat acompanyant-me en aquest camí gràcies a la seua defensa per continuar editant en valencià. Nascuda a Alzira, aquesta editorial ha obert finestres amb convicció i qualitat, cosa que permet que cada generació s’haja pogut trobar en un llegat cultural i un compromís amb l’educació i amb la llengua.

Una de les meues últimes adquisicions ha sigut ‘Vi i veritat’ de Natàlia Gisbert, on em trobe en un territori compartit, de paraules que saben d’on venen. Aquest llibre és fruit d’una autora d’aquesta terra que escriu amb profunditat, a la que Bromera li dona visibilitat, i ara Radio Alcoy amb la seua narració radiofònica, li dona veu.

En un món on tot passa de pressa i alguns qüestionen el seu valor, el valencià ens connecta amb qui som, amb les històries que ens parlen de manera propera i única per entendre el món.

No es tracta només de llibres. Es tracta de lluitar per un futur on viure en valencià no siga un acte de valentia, sinó de normalitat i, sobretot, de dignitat. I això només passarà si llegim, si comprem, si recomanem lectures i omplim converses en la veu pròpia d’aquest territori.