La primavera

Alcoy

El món s’afona i nosaltres ens enamorem. Sempre ens quedarà Casablanca per a refugiar-nos d’estos temps confusos. El món tremola amb personatges sinistres mentre la primavera renaix a Mariola. Als Estats Units hi ha un autòcrata que es creu l’amo del corral i fa trontollar tot l'ecosistema econòmic mundial, els seus millors aliats són un rus amb fama de caníbal, un argentí histriònic o un criminal de guerra d’Israel. Trump, Putin, Milei o Netanyahu mostren la realitat de la situació política mundial.

Quan tanquem el focus i aproximem la mirada el panorama casolà no dona pas a l’esperança. L’extrema dreta a l’alça amb líders ridículs o referents dels partits tradicionals que converteixen la política en el seu cortijo i ací la cosa va molt de nóvios. Ayuso i el nòvio que no té per costum pagar a Hisenda o Ábalos i la seua parella col·locada en l’administració amb un currículum ridícul. Tampoc trobem refugi en la política local on també el Partit Popular ha acusat l’alcalde Toni Francés d’utilitzar els diners de tots els alcoians per a viatjar acompanyat de la seua parella.

La política ha entrat en un territori ple de fang per culpa d’uns polítics provinents en la major part dels casos de les joventuts dels partits que peguen colzades per entrar en una llista i assegurar-se el sou des dels vint anys. Han convertit els partits en sectes on cada vegada és més difícil participar si no és per a pagar una quota i on molts professionals vàlids fugen d’integrar-se per l’alarmant mediocritat. La desconnexió amb la societat és cada vegada major. El clientelisme, el culte al líder, la manipulació de l’opinió pública o les notícies falses converteixen el polític actual en un ser fabricat per una incubadora en sèrie. L’exemple més evident s’ha vist en la DANA a València amb la resposta exemplar de la societat i el lamentable espectacle polític que ha arribat a les famílies de les víctimes a cridar assassins a les portes d’un jutjat. Sempre ens quedarà Casablanca i la primavera a Mariola.