Vides que donen vida

Alcoy

Durant la Guerra Civil, mentre a Alcoi queien bombes i la ciutat vivia sota l’amenaça constant, hi havia persones que no podien deixar de banda la seua responsabilitat. Entre elles, les comares. Dones que, enmig del caos, continuaven assistint naixements i cuidant mares i criatures. Una professió essencial que, a principis del segle XX, començava a professionalitzar-se i a obrir camí per a moltes dones.

En la memòria oral d’Alcoi encara ressona la figura de Càndida Beneito Botella, coneguda afectuosament com a “Candideta”. Molt volguda i recordada per haver ajudat a vindre al món centenars de xiquets i xiquetes, en un temps especialment difícil.

Benillup, el seu poble natal, li ret aquest dissabte un homenatge. La plaça principal passarà a portar el seu nom, en reconeixement al seu llegat i com a símbol d’un referent femení de primera línia. No és un reconeixement improvisat: des de fa dècades, veïns i veïnes han reivindicat la importància de la comare, especialment a través d’articles en la revista de festes.

Nascuda a Benillup, Càndida va aconseguir el títol universitari de comare el 1928 i el d’infermera el 1934, tots dos a la Universitat de València. La investigació que ara es presenta —i que es pot visitar en forma d’exposició al municipi— ha permés reconstruir la vida d’una dona que va treballar incansablement, sempre al servei de les famílies.

La història de Càndida també fa visible l’existència de xarxes de suport i sororitat entre comares de diferents ciutats, que possibilitaven formar-se, desplaçar-se i superar barreres que, en aquell temps, semblaven infranquejables.

Des dels anys trenta fins a la dècada dels seixanta, Càndida va exercir la seua professió a Alcoi en un context social i polític molt dur. Va ser sustent econòmic de la família, va tirar endavant malgrat la repressió de la postguerra i no va deixar mai de fer la seua faena.

Històries com la seua ens recorden que la nostra societat s’ha construït també gràcies a dones valentes i perseverants, que van trencar estereotips simplement vivint, treballant i obrint camí perquè altres pogueren continuar avançant.