Reserves nacionals de caça. Model obsolet?

Els agents rurals debaten sobre si la gestió de les reserves nacionals de caça, heretades del franquisme, s'han de continuar fent amb funcionaris públics o bé els guies haurien de ser caçadors locals. També veuen moviments sospitosos en la prova pilot que la Generalitat comença a l'Ebre

El departament d'Agricultura ha implantat un nou model de gestió a la Reserva nacional de caça dels Ports de Tortosa-Beseit que està format per 3 agents rurals voluntaris i 4 persones de Forestal Catalana, SA seleccionades per Medi Natural. El canvi de model, segons un comunicat del departament, busca "optimitzar l'aprofitament de la cabra hispànica i el porc senglar, millorant la piràmide poblacional, l'hàbitat que ocupa i facilitar la captura dels exemplars objecte de trofeu".

Un canvi de model sota sospita

L'Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya, que agrupa una part dels treballadors forestals, hi veu altres interessos. Creuen que aquest grup de guies de caça, que es presenta com a prova pilot, respon "a determinats interessos particulars i mercantils, participats per la cúpula territorial d'Agricultura, que pretenen tornar a temps pretèrits posant treballadors públics al servei de caçadors adinerats". El que denuncien és un sistema que s'assembla molt als antics guardes de reserva que fins l'any 2008 van ocupar-se d'acompanyar i fer de guia dels caçadors que havien pagat per capturar exemplars-trofeus en aquests espais.

L'any 2008, però, la Generalitat va decidir canviar el model i els guardes van passar a convertir-se en agents rurals en un procés laboral que aleshores va fomentar l'administració. D'aquesta manera, segons fonts consultades per SER Catalunya, el govern volia garantir màxima transparència i bones pràctiques, per evitar precisament qualsevol tracte de favor entre els treballadors públics i els caçadors, amb possibles corrupteles. 5 anys després, la Generalitat es despenja de nou amb un canvi de model que comença per la Reserva dels Ports de Tortosa-Beseit.

Fonts consultades per la SER denuncien que entre les persones que lideren el nou projecte hi ha Francesc Julve, ex guarda major de la Reserva investigat pels propis agents rurals per haver participat suposadament en una batuda il.legal el mes de gener de l'any 2007 en una finca de Roquetes. Segons la informació publicada aleshores pel Diari Ebre amb data 16 de febrer del 2007, en aquella batuda hi havia també l'actual director dels Serveis Territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, que ja havia ocupat aquest càrrec en una altra etapa.

El president de l'Associació Professional d'Agents Rurals, Francesc Coll veu interessos ocults darrera d'aquest nou model: "Amb la creació d'aquest grup de guies de caça es pretén apartar el cos dels agents rurals de la vigilància i el suport a la gestió de les reserves possiblement perquè els seus membres no deuen favors a ningú i no s'avenen a servilismes que, sortosament, la resta de l'administració pública ha eradicat fa molts anys". La Generalitat, en canvi, diu en un comunicat que el personal de Forestal Catalana treballarà sota les ordres del director de la Reserva i treballarà conjuntament amb els agents rurals per "assolir la formació i experiència que tenen els agents (...) per tal de poder optimitzar els recursos cinegètics i a la vegada obtenir el major aprofitament econòmic possible".

Caçadors locals com a guies

Més enllà del cas concret dels Ports de Tortosa, els agents rurals debaten sobre la continuïtat o no d'un model, el de les reserves nacionals de caça, que actualment segueix pagant-se amb diner públic. L'Associació Professional creu que en el moment actual no s'entén que es destini personal, carburant i vehicles a acompanyar caçadors amb un alt poder adquisitiu. Aposten per què ho facin caçadors locals pagats pels que vénen de fora. Amb el control, això sí, dels rurals, que s'ocupen precisament d'evitar el furtivisme. Dins del cos però el debat està obert perquè fonts consultades per la SER dins dels mateixos forestals no comparteixen gens aquesta proposta i creuen que cal mantenir el model actual liderat per aquests professionals.