La mort de l'empresari del Raval va ser la suma de quatre factors

Els cops que va rebre Juan Andrés Benítez per part de la policia i durant la primera baralla al Raval van influir en la seva mort però no van ser determinants segons l'informe forense definitiu al qual ha tingut accés la Cadena SER

L'informe de 5 pàgines conclou que no hi ha cap causa que predomini sobre la resta en la mort de Benítez sinó que va ser conseqüència d'una suma de factors que van acabar desembocant en una parada cardíaca. Diu literalment que "és impossible des del punt de vista científic medicolegal atribuir un percentatge d'implicació de cadascun d'aquests mecanismes que han intervingut en la mort".

Els forenses parlen de fins a 4 circumstàncies: l'excitació per la baralla que va tenir abans que arribessin els mossos juntament amb els cops que va rebre en aquell moment i després, el consum de cocaïna que és un tòxic que accelera el cor, sumat a la contundent contenció policial, que un cop més li podria haver provocat arrítmies.

I finalment, els forenses ressalten la malaltia cardíaca que patia Benítez: una patologia anomenada Wolff-Parkinson-White, que és una síndrome que també provoca una sobre excitació dels ventricles del cor, que són els que bombegen la sang.

El primer punt que desenvolupa l'informe forense és el dels "traumatismes múltiples" que presentava Benítez com ara "hematomes i fractures facials". Els metges diuen literalment que aquesta persona va patir "violència contusiva" però que "no hi ha cap lesió traumàtica interna que expliqui la mort per sí mateixa". I afegeixen que malgrat tot, "els traumatismes rebuts contribueixen a desencadenar el procés per l'activació adrenèrgica pròpia de l'excitació del moment", referint-se implícitament a la baralla que Benítez va tenir amb un veí del Raval i la posterior actuació dels Mossos. Aquesta excitació li haurien provocat, segons els forenses, arrítmies.

El següent aspecte que desenvolupa l'autòpsia és el de la contenció que els Mossos van fer a Benítez. Els forenses descriuen com les contencions poden acabar provocant la mort d'algú, en persones que "freqüentment han consumit drogues". I afegeixen que "el consum previ de cocaïna facilita la mort" perquè és "una substància arritmogènica", és a dir, que facilita les arrítmies. I recorden que les contencions poden provocar "sensació d'ofec" i "agitació", el que també accelera el cor.

Els metges legals conclouen que en aquest cas concret "la contenció ha estat també un element desencadenant del procés de mort com a conseqüència del factor estressant".

L'informe forense aborda un tercer aspecte: el del consum de tòxics. No entra a valorar els nivells de cocaïna que Benítez podia haver pres però sí que ressalta que els resultats de l'Institut Toxicològic, que revelaven uns índexs molt baixos de cocaïna, "no són equiparables a la concentració a sang que pogués tenir en el moment dels fets". I afegeix literalment que "la detecció de cocaïna en sang i humor vitri permet afirmar el consum recent d'aquesta substància", que és també "un factor rellevant perquè és una substància que facilita el desencadenament d'arrítmies cardíaques".

Finalment, l'informe definitiu de l'autòpsia se centra en la malaltia cardíaca que patia Benítez. Segons els forenses aquesta síndrome de Wolff-Parkinson-White "és un estat anterior patològic que ha facilitat el procés de mort i l'aturada cardíaca". I conclou que el cor de l'empresari "tenia menys resistència".

En conclusió: els metges que van fer l'autòpsia a Juan Andrés Benítez asseguren que "la mort no és la conseqüència d'una causa única. Sinó que té un origen multifactorial". I fan un repàs del que al seu entendre va passar; "sobre una base patològica cardíaca important s'hi va afegir per ordre cronològic tant el consum de cocaïna com una situació estressant per traumatismes contusos i una contenció".