Primer judici a Bankia per les accions col·locades l'estiu del 2011

Primer judici a l'Estat contra Bankia per la venta massiva d'accions el juliol del 2011. El problema, segons l'Associació de Defensa dels Perjudicats per Entitats Bancàries, no és que es col·loqués un producte d'alt risc financer, que també, sinó que l'entitat va amagar els seus comptes i va vendre les accions per un valor molt superior al que tenien. El director de l'oficina ha reconegut al judici que si arriba a saber que el banc tenia pèrdues no hagués venut les accions.

Segons les afectades, al seu pare li van oferir, "a casa seva mateix", unes accions per un valor molt superior al que tenien en realitat, perquè el banc ja perdia diners en aquell moment.

La Neus, que és una de les filles d'aquest home de 90 anys, explica que el seu pare "va acceptar perquè confiava en el director de l'oficina", perquè "era la persona que durant anys havia gestionat els seus diners".

L'altre germana, la Marta, reconeix que el seu pare estava capacitat però assegura que al seu pare "li van venir amb un tríptic just després que hagués passat per un traumatisme important". Després elles es van adonar "que els havien estafat", perquè la situació de Bankia no era la que l'entitat publicitava i les accions tenien un valor més baix que el preu pel qual les havien adquirit.

Segons l'advocat de l'acusació, Francesc Garcia, el propi director de l'oficina de Bankia denunciada ha assegurat al judici "que si arriba a saber" la situació real del banc "no hagués neut les accions".

Les dues germanes de Badalona demanen la nul3lictat del cobtracte. El problema, segons el seu advocat no és que al seu pare li col·loquessin "un producte d'alt risc financer sense coneixement", perquè "tothom sap que són les accions", sinó que "els van donar una publicitat enganyosa", perquè els van vendre que compraven un producte d'una entitat solvent, quan en realitat ja no ho era.

Quan es van descobrir els números reals, el Fons de Restructuració Bancària va dividir el valor de les accions i Bankia va demanar a aquestes dues germanes que invertissin 140.000 euros més per tenir opcions de recuperar el capital.

Si la seva demanda prospera pot obrir la porta als 300.000 afectats que l'Associació de Defensa als Perjudicats per Entitats Financeres (APDEF) calcula que van invertir en aquest producte.

La Neus espera que el seu cas "serveixi perquè molts altres afectats s'animin a denunciar". De fet, dimecres mateix l'APDEF porta un altre cas al mateix jutjat mercantil número 3 de Barcelona, el d'un afectat que va invertir 12.000 euros en aquestes accions.

El jutge que ha de dictar sentència en tots dos casos és José Maria Fernandez Seijó, que va portar a Europa les clàusules abusives dels contractes hipotecaris.