Fer ciències en anglès no és la solució

Un estudi fet per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona posa en qüestió la utilitat del model que la conselleria d'ensenyament vol estendre a totes les escoles de Catalunya

Els investigadors han comparat l'evolució de 200 alumnes que a cinquè de primària van començar a fer l'assignatura de ciències o de manualitats en anglès amb un professor que tenia un nivell B2 en anglès. La sorpresa és que dos cursos després, el nivell d'aquests alumnes no és millor que el dels companys de la mateixa edat que només han fet l'assignatura d'anglès. El primer any, fins i tot, els seus resultats en comprensió lectora i verbal han anat lleugerament a pitjor. La responsable de l'equip investigador, Elisabet Pladevall subratlla que el primer any el grup que fa aquest programa "està per sota del grup que només fa anglès normal, els mestres s'han d'adaptar a un canvi de metodologia, els nens tampoc no saben com posar-s'hi. I el segon any si que hi ha una millora important però no una diferencia significativa amb el grup que continua fent només anglès. No hi ha una avantatge significatiu pel fet d'haver fet alguna assignatura en anglès."

CLIL o AICLE són els noms tècnics d'aquests programes que aposten per fer en anglès alguna matèria curricular, una pràctica que es fa ara mateix a prop de 1300 centres escolars a tot Catalunya. La responsable de l'estudi subratlla que és un bon complement però en cap cas la solució definitiva, menys encara si només s'exigeix als mestres un nivell B2 d'anglès. "per poder impartir la matèria i a l'hora de portar una classe, fer callar, fer grups, portar en definitiva una classe de manera adequada caldria que els mestres tinguessin com a mínim un nivell de C1, o fins i tot de C2".

El gran avantatge d'aquest programa és la motivació positiva que genera entre els alumnes . 3 de cada 4 alumnes que han fet l'assignatura de ciències en anglès diu que els agrada "molt" o "força" fer-ho d'aquesta manera. A l'altra banda estan els alumnes que tenen més dificultats d'aprenentatge, i que són els que més es queixen d'aquesta nova metodologia perquè diuen que "no poden seguir el ritme de la classe". Entre els pares la satisfacció amb la decisió dels centres de fer alguna assignatura en anglès és molt alta. Un 78 per cent en el cas dels centres que fan ciències en anglès i un 91 per cent en aquells que fan manualitats en anglès estan molt contents amb la idea i consideren que els seus fills aprenen més en aquestes sessions que en les classes normals de gramàtica anglesa.

Elisabet Pladevall matisa aquest entusiasme i diu que "no perquè els nens facin un CLIL tindran un nivell quasi nadiu o nivell de B2 quan acabi la secundària. No té per què, perquè hi ha molts altres factor. Recordem que no estem parlant d'escoles d'immersió, no és un context on la comunitat parli anglès ni un país de parla anglesa. Parlem només d'anglès a l'aula".