Últimas noticias Hemeroteca

Martes, 12 de Noviembre de 2019

Otras localidades

De què va servir el 15-M?

Una petita revolució social i cultural que va ensenyar a la gent a no tenir por de queixar-se contra el sistema. És el que va ser aquell moviment, segons acampats ara fa tres anys Ricard Viñes.

Avui es compleixen tres anys del 15M, data que marca el naixement d'un moviment social d'indignació contra el poder que, a Lleida, va tenir la plaça Ricard Viñes com a eix vertebrador. Acampades assemblees, debats. Tot, per canviar un sistema que tres anys després segueix desnonant hipotecats o retallant en Educació o Sanitat. Però, alguna cosa va quedar de tot allò. En parlem amb tres dels que participaven activament en aquell moviment: Eduard Baches, Sergi Díez i Jordi González.

Poder per la gent

És el crit de John Lennon i que va fer seu el moviment 15-M com a concepte. Davant unes altres eleccions, en aquell moment municipals, que els ciutadans veien com una cursa més per al poder establert, van començar a protestar i a acampar en places i carrers, seguint l'exemple de la madrilenya Puerta del Sol. A Lleida, el punt neuràlgic va ser la plaça Ricard Viñes.

Eduard Baches un dels que hi va acampar, recorda el caos d'aquells primers moments. "Perquè de seguida ens vam posar a treballar en comissions, i vam començar a parlar d'això. Però els primers dies va ser una autèntica bogeria per autoorganitzar-nos. Però va valer molt la pena. Va ser una experiència al.lucinant d'autoorganització, de reflexió, de pensar mil temes, de parlar absolutament de tot". Una dispersió que es palpava a cada assemblea, però que era això justament el que el definia, el 15-M. Com que la voluntat general era que tothom tingués el mateix dret a parlar i a opinar, el que calia era tenir ganes d'escoltar. Ho explica en Sergi Díez, un altre dels acampats aquell 15M a Lleida. "Potser no feiem res de vàlid perquè parlàvem, parlàvem, parlàvem i no concretàvem res. Però era bonic perquè hi havia gent que potser te la creuaves per l'escala -i a la millor ni la saludaves- i te la trobaves allí (a les assemblees) i te n'adonaves que pensava igual que tú. A més, quan tú parlaves t'escoltava. Perquè en aquest moment, potser falta molt que t'escoltin quan parles i quan parlen altres, escoltar tú també".

Manifestacions

I a banda de les assemblees pacífiques i els debats, el 15-M va anar acompanyat de manifestacions, especialment després dels desallotjaments que amb major o menor fortuna van acabar amb les acampades. I llavors, noms propis s'endugueren bona part de les culpes. A Lleida sonava "Àngel Ros, repressor", "Felip Puig, repressor" (llavors conseller de Interior), entre altres.

Tres anys després de tot allò, d'aquella explosió de ràbia i indignació, què n'ha quedat? Baches reconeix que la utopia es va quedar allà però alguna cosa bona en va sortir. "Si ho volem valorar amb el que dèiem abans: que el que voliem era enderrocar un sistema per construir-ne un de nou, hem de dir que allò no va funcionar com voliem. Però jo crec que cal valorar-ho com una revolució cultural".

L'herència de les marees

Jordi González, un altre dels participants en les assemblees de la plaça Ricard Viñes, assegura que les marees multicolors i la plataforma d'afectats per la hipoteca, entre altres, són hereves d'aquell moviment, per tant sí que va servir per alguna cosa. Com a mínim per remoure consciències contra el conformisme: "la marea blanca (Salut), groga (Educació), lila, etc. O sigui, de servir ha servit. No en la mesura que a mí m'hagués agradat que hagués servit perquè continuo veient que estem separats lluitant per fronts diferents sense atacar el que és el problema d'arrel". Un problema d'arrel que fa recordar aquell crit de Power to People de Lennon. El poder, pel poble. Una exemple que calat en algunes propostes polítiques que defensen algunes formacions. El temps dirà si això només és façana per guanyar vots o si realment el 15-M va ser una lliçó de moralitat que mai més s'ha d'oblidar.

Eduard Baches, del 15-M, "ho hem de valorar com una revolució cultural"

Sergi Díez, del 15-M, "a les assemblees vam aprendre a escoltar"

Jordi González, del 15-M, "la marea blanca, la lila, la groga... és per això que ha servit el 15-M"

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?