El Pau Garcia Castany és ex jugador del Barça i advocat. Durant la seva etapa professional, va prometre al seu pare que acabaria la carrera: "Sempre vaig triar ciutats on jugar amb universitat". Amb l'Albert Riba, coneixem la seva història.

 

Escolta les anteriors seccions del 'Què t'hi jugues quan no jugues':

Albert Serrano: "El dia té 24 hores, i quan ets futbolista només n'ocupes tres"

Marc García: "Ara, amb la crisi, és més habitual trobar jugadors que estudien"

Xavi Crespo: "Als 39 em vaig arruinar. Vaig tornar a casa del meu pare i em vaig posar a estudiar"

Santi Carda: "Clono moltes coses de l'esport al món empresarial"

Isidre Esteve: "Vaig fer llista de coses que encara podia fer. La primera era ser feliç"

Sagalés: "Com a esportista vius molt aïllat, quan et retires et trobes perdut"

Ruben Xaus: "Si t'has cuidat, el 'coco' no canvia"

Gabriel Masfurroll: "Sóc un enamorat de l'esport, però s'està comercialitzant tant que em fa angúnia"

Jaume Fort: "Quan ets esportista d'elit vius tot el dia programat. Molts anys a aquest ritme et poden arribar a atontar"

Rafa Marañón: "La preparación cultural de los jugadores hoy en día es mayor que la nuestra"

Ferran Martínez: "No pensar en l'endemà i viure al dia és un error brutal"

Fabián Martín: Com arriba un jugador de futbol de la lliga francesa a ser pre-olímpic a Atlanta '96 en boxa, per acabar convertint-se en el millor pizzer del món?