Últimas noticias Hemeroteca

Domingo, 21 de Julio de 2019

Otras localidades

Falles, haros i brandons

Una tradició mil·lenària, preservada al Pirineu on la festa del foc ha quedat més fossilitzada

Baixada de Falles a la Vall de Boí /

Les falles. Un culte al sol ancestral.. dalt de tot de la muntanya es pren el sol dels déus en forma de foc i es porta fins a les valls per repartir-lo; simbolitza la regeneració de la vida, en el solstici d'estiu, ... i el pas dels joves a adults.

Són algunes de les ressenyes trobades que expliquen el seu origen mil.lenari que ningú sap datar. Per l’historiador Ferran Rella “la mitologia clàssica ja exemplifica aquest robatori dels deus per què la societat se’n benefici a traves d’escampar-lo als camps”. Les flames purificadores i fertilitzants, la fecunditat... originàriament paganes com a adoració al sol i cristianitzades més tard, per convertir-se en festes col.lectives

REPOR: FALLES, HAROS I BRANDONS

El Pirineu és l’indret on la festa del foc ha quedat més fossilitzada i més arcaïtzada” assenyala el també president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. D’aquí la seva conservació en pobles de muntanya, amb una essència que ha perdurat en el temps.

REPOR: LES FALLES DEL PIRINEU. Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat

Un fons comú amb una escenificació amb diferències. Falles, haros i brandons

A Isil, al Pallars Sobirà, no recorda que mai s’hagués deixat de celebrar la baixada de les falles. Són les falles declarades Festa Cultural d'Interès Nacional. És baixen des del faro, el punt més alt de la muntanya i fins al poble on hi ha la ‘falla major’. L'encesa de la falla major dóna el tret de sortida als fallaires que esperen dalt del Faro. Porten al coll un tronc de prop de dos metres cremant de pi negre asclat amb ascons de teia. Com una serp de foc que es mou fent ziga-zagues, serpentejant muntanya avall.

L'esforç dels fallaires al poble es reconfortat amb música, coca i vi i danses tradicionals entorn de la foguera. Es tracta d'una celebració ancestral que mai s'ha deixat de celebrar, és just la vigília de Sant Joan.

Com a Isil, a la Pobla, al Pallars Jussà, es baixen falles des de Santa Magdalena. La tradició es recuperada des de fa ja més de 50 anys. Els troncs molt més petits i menys pesants, però, s'anomenen torxes, i per una qüestió de calendari es fan al 15 de juny, coincidint amb la mare de Deu de Ribera.

A Alins, al Pallars Sobirà, se’n baixen dues alhora: una recuperada fa una trentena d’anys, i una altra de nova fornada; la Guerra civil en aquest nucli va interrompre la tradició durant molts anys.

La demanda del reconeixement per la Unesco ha coincidit amb una revifalla de moltes associacions i la recuperació de moltes festes que s'havien perdut. És el cas d'Alòs d'Isil, on les falles es van recuperar l'any passat.

Baixar o córrer?

Mentre que als Pallars s'anomena ‘baixar falles’, a l'Alta Ribagorça, en canvi és ‘córrer falles’. la falla que porten és dimensions més petita. No és un tronc, sinó una suma de tres fustes a mode de piràmide invertida farcides de teia. Li diuen “torxa” –mentre que a Isil és falla- i permet córrer en el descens de la muntanya i després, a l'arribar al poble els fallaires corrent pels carrers fins encendre la foguera.

L'Alta Ribagorça, també per excel.lència fallera, el calendari ha obligat a repartir-se als diferents pobles durant l'estiu, per seguir-les des de principis de juny fins l'agost. Les obren les de Durro, li segueix Senet, Erill, Barruera, Boí, el Pont de Suert i tanca la temporada Vilaller.

La tradició també es similar a la Ribagorça aragonesa. A Castanesa, poble de Montanuy, es baixen les falles el cap de setmana després de Sant Joan i Sant Pere. Els veïns sopen a dalt de la muntanya, al Faro, i després fan la baixada de falles.

A Saünc, les falles es voltegen per sobre del cap. Està formada per un pal d'avellaner i a l'extrem es nua escorça de bedoll. I encén la foguera l'últim casat del poble.

A la Val d'Aran ni es baixen ni es corren.

A Les, al Baix Aran és fa la crema d'Eth Haro. Un tronc encès al mig de la plaça on es balla danses tradicionals fins que aquest tronc cau. Danses amb bedolls encesos lligats que fan girar creant cercles de foc.

A Arties, celebren la crema d’Eth Taro.  Es cala foc a un tron d'avet enorme i s'arrossega pels carrers i places del poble, mentre que el jovent hi salta pel damunt, fins davant de la casa de l'alcalde, que s'encarrega d'apagar-lo.

Al Pirineu francès, se celebra Le Brandon. En aquests casos, es tracta de celebracions molt similars a les de la Val d'Aran, consistents a cremar un gran tronc al mig de la plaça del poble.

I, a Andorra la Vella, s’agafa un plec de paper de pergamí i s’introdueix dins una malla quadriculada de filferro, des d’on s’enganxa, pel centre, una cadena de ferro, i es fa rodolar al voltant del fallaire.

Tota aquesta idiosincràsia, ha estat un dels arguments que més ha valorat la Unesco. Des del Comitè avaluador de la candidatura s'ha destacat l'exemplaritat amb els criteris de promoure la cultura i el reforçament de sentiment de pertinença a les comunitats pirinenques dels tres estats

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?