Miércoles, 23 de Junio de 2021

Otras localidades

Programa per salvar el xoriguer petit a l'Empordà

A les comarques de Girona es van censar 33 parelles de xoriguer petit el 2016, totes a l'Alt Empordà. És un animal valuós per a l'agricultura perquè menja insectes que poden generar plagues, té una població fluctuant, perquè és migrant, però es considera que està en perill a Catalunya. Per això, la Generalitat en cria en captivitat i fundacions com Paisatges Vius n'allibera en nius construïts expressament en finques privades. L'últim que s'instal·larà, a Palau Savardera.

programa per salvar el xoriguer petit a l'empordà: Programa per salvar el xoriguer petit a l'Empordà

Paisatges Vius

Són 33 parelles censades als aiguamolls de l'Empordà, l'Albera i el Cap de Creus; 5 més que el 2015 però gairebé una vintena menys que fa tres o quatre anys, quan la població es va reduir dràsticament.

Guillem Mas, responsables de Paistges Vius –una entitat que treballa per mantenir la població en uns nivells acceptables- diu que la hipòtesi principal d’aquella important reducció és que a Àfrica –on migren els mesos freds- van menjar insectes contaminats amb insecticides prohibits. Ho va experimentar la colònia de xoriguer empordanesa i també la d'altres llocs com Lleida o Extremadura.

Però el que explica que la població tingui uns nivells tan baixos a l’Empordà des dels anys 90 és l'efecte de depredadors com la fagina, la geneta o les rates combinat amb un tipus de construcció que cada cop dificulta més que les aus facin nius.

Guillem Mas, Paisatges vius / Com introdueixen xoriguers a l'Empordà

Aquesta tendència s'està corregint instal·lant nius artificials de difícil accés per aquests depredadors.

Com funciona

La Generalitat té entre 30 i 40 exemplars de xoriguer en captivitat que produeixen uns 150 polls a l’any.

Aquest polls, quan tenen pocs dies de vida, s’instal·len en nius antidepredadors. Són estructures situades en llocs alçats (moltes vegades aprofitant pals de línies elèctriques) i que tenen protegida la porta d'accés.

Segons Mas, quan encara no poden ni volar hi instal·len els polls, els alimenten i els tanquen l’accés amb finestres de malla que permeten veure el que passa a fora sense perill.

Quan han passat uns dies, els obren la reixa perquè puguin fer els primers vols però els segueixen alimentant fins que consideren que ja poden sobreviure ells sols.

En el fons, admet Mas, els "enreden" perquè aquests polls es pensin que han nascut en aquell niu. I és que, aquest engany, és la clau de tot perquè el xoriguer és un animal de costums i té tendència a criar els seus polls allà on ha nascut. Això és el que, segons Mas, ha de fer que, encara que migrin, sempre acabin tornant, en aquest cas, a l’Empordà. Si no són tots, com a mínim, una part.

Les torres i nius s'instal·len en finques privades amb el permís dels seus propietaris. La pròxima que s'instal·larà serà a Palau-Savardera.

A part de a l'Empordà, també hi ha una colònia important de xoriguer petit a Lleida. En cap lloc més de Catalunya.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

A continuación

    Último boletín

    Emisoras

    Elige una emisora

    Cadena SER

    Compartir

    • Notice: Undefined variable: lb_es_acceso_con_movil in /mnt/filerprod/html/produccion/datos/rhabladas/cadenaser/ser/templates/includes/v3.x/v3.0/include_player_permanente.html on line 118

    Tu contenido empezará después de la publicidad

    Cadena SER

    ¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?