Últimas noticias Hemeroteca

Miércoles, 20 de Noviembre de 2019

Otras localidades

El dol perinatal, un dol invisible

A Catalunya cada any prop de 400 nadons moren abans de néixer o amb menys d'un mes de vida. L'Hospital Vall d'Hebron és l'únic que fa teràpia de grup per a aquests pares i també pels professionals que atenen aquests embarassos

A Catalunya cada any uns 400 nadons moren abans de néixer o amb menys d’un mes de vida. Aquí s’inclouen, entre d’altres, morts per malformacions del fetus, embarassos interromputs perquè estava en risc la vida de la mare i també morts sobtades com la que han patit l’Anna i el Sebas, una parella de Barcelona de 32 i 35 anys.

L’Anna estava embarassada gairebé de set mesos i un dia, al novembre passat, li va estranyar no haver notat cap moviment a la panxa. Va anar a urgències i després de fer-li una ecografia, li van confirmar que “no hi havia batec”. El Rai havia mort. Quan sents això, recorda el Sebas, “passes d’estar a dalt de tot, a baix de tot en dos segons. És molt bèstia”.

El seu cas va ser el que es coneix com una mort perinatal, la mort del nadó entre la setmana 22 de l’embaràs i els 28 dies de vida. Representen 5 de cada 1.000 naixements. Quan passa això, es provoca el part i els pares decideixen si volen veure el seu fill o no. El Rai ja pesava 1,5kg. L’Anna el va agafar i està “encantada d’haver-lo conegut”. El Sebas no el va voler veure, i ara se’n penedeix.

Darrera d’aquestes morts hi pot haver, entre d’altres, problemes al fetus, a la placenta, al cordó, o directament, mala sort, com els va passar a ells. “El doctor ho va veure molt clar. El Rai es va embolicar amb el cordó i no li arribava la sang”. El metge ho va descriure com “una cosa mecànica i molta mala sort”.

Espai de paraula

A pares com l'Anna i el Sebas, els hospitals els conviden a participar a l'Espai de paraula, una teràpia de grup que es fa un cop al mes a l'Hospital Vall d'Hebron amb el suport del grup Mémora i que coordina la psicòloga Teresa Pi-Sunyer. “És un espai on els pares que han patit una mort perinatal comparteixen la seva vivència amb altres parelles que els ha passat el mateix”. Segons Pi-Sunyer, “el dol perinatal és un dol molt invisible, no se’n parla. Tothom més aviat intenta que passi per alt i que qui l’ha patit, recuperi quan abans la normalitat”. “La mort és un tema tabú a la nostra societat i la mort perinatal, encara ho és més”.

Pi-Sunyer explica que aquest doble tabú fa que davant la mort d’un nadó abans o després del part, molta gent ni tan sols sap què dir o directament, fiqui la pota. “Es diuen frases com ‘ja en tindràs més’, ‘sou joves’, o ‘total, no el vas conèixer’”. L’Anna reconeix que s’hi ha trobat i que precisament li va anar molt bé l’Espai de paraula. “Alla tothom ens entenia”, diu. “Hi vam anar la mateixa setmana que va morir el Rai. Va ser el primer gran pas”, recorda el Sebas.

L'Anna, al final de la conversa que va tenir amb SER Catalunya, després de les quatre sessions que van fer a l’Espai de Paraula, deia que “el dol evoluciona” i que ja es comença a il·lusionar un proper fill. “A vegades, quan em miro al mirall del lavabo, em pregunto com tornaré a ser jo amb panxa”.

Suport als professionals

Abans de crear l’Espai de paraula, els metges i les infermeres de l’Hospital Vall d’Hebron que atenen aquestes morts ja es reunien un cop al mes amb la psicòloga Pi-Sunyer per compartir dubtes i sensacions. Fa cinc anys que ho fan. El César Ruiz, cap de neonatologia, diu que “la tendència dels metges [davant la mort perinatal] és posar una barrera”, però reconeix que aquestes morts “deixen un pòsit que cal redirigir d’alguna manera. I una psicòloga, era la millor opció”.

L’Olga López, infermera i amb vint anys d’experiència a l’UCI de neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, diu que compartint sensacions i sentiments amb els seus companys i amb la psicòloga, “ha perdut la por a acompanyar a aquestes famílies”. A vegades, simplement els hi fa costat. No li cal dir-los res.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?