Últimas noticias Hemeroteca

Lunes, 24 de Febrero de 2020

Otras localidades

Una estructura jerarquitzada per blanquejar

La fiscalia considera provat que els 25 processats en el cas BPA van crear una organització criminal dins el banc

()

El ministeri fiscal considera que Joan Pau Miquel i Santiago de Rosselló (ex CEO i ex director general adjunt de BPA respectivament) van crear una estructura de blanqueig entre els anys 2007 i 2013 amb la finalitat de captar clients de risc, sobretot espanyols, utilitzant les anomenades operacions de compensació. Creu que aquestes captacions eren premiades ja que s'abonaven dietes, es facilitaven vehicles i fins i tot es compensaven amb la caixa b de BPA.

Segons el fiscal, les operacions no eren "fets aïllats" i estaven tant institucionalitzades que fins i tot existien formularis d'intercanvi que omplien i signaven els gestors.

El ministeri públic considera suficientment provat que Miquel i Rosselló van ser els artífex del blanqueig de capitals de les organitzacions criminals de Gao Ping i Petrov a Espanya. A Miquel l'acusa de blanquejar fins a 70 milions d'euros i d'assignar-se clients VIP que escapaven de tot control "en quedar exclosos  del sistema piramidal de prevenció de blanqueig puix no podien ésser monitoritzats pels seus propis subordinats".

A tots dos els acusa d'un delicte continuat de blanqueig de capitals i organització criminal i demana vuit anys de presó per a cadascú i una multa d'entre 70 i 100 milions d'euros.

El fiscal, a l'escrit de conclusions provisional al que ha tingut accés la SER, considera que tots dos potenciaven l'entrada de capital d'orígen dubtós "obviant els més mínims controls" amb l'ajuda dels dos responsables del departament de compliment normatiu i una estructura de gestors àmplia gràcies "a una política comercial molt agressiva". Entre els clients VIP que nomena el fiscal ressalta Viktor KANAIKINE, principal implicat en l'operació CLOTILDE i membre d'una organització criminal russa.

També cita al gestor Pablo Lapana, a qui qualifica de "conegut a l'entitat per la seva política de captació de clients de risc". Segons el fiscal, el 2011, el banc l'autoritza a obrir un compte a la societat GRAHAMSTOWN per rebre fons de Diego SALAZAR, un dels implicats en la trama de suborns de Petróleos de Venezuela i de la que diu que n'era "plenament conscient".

Xavier Campos, aleshores vicepresident de l'entitat i cap de Laplana, es queixa de l'arriscada política comercial del gestor de qui diu "és una bomba de rellotgeria", tot destacant que es tracta d'un "protegit de Joan Pau Miquel".

Segons consta a l'escrit de conclusions, al febrer del 2013 LAPLANA, coneixedor que diversos dels seus clients havien estat bloquejats per odre judicial, "s'encarrega de cercar-los advocats i fins i tot es desplaça a Panamà a fi de prestar-los-hi l'assistència necessària, informant directament Miquel de les actuacions".

El fiscal també destaca com a claus en tota la trama de blanqueig els responsables del departament de compliment normatiu, Isabel Sarmiento i Luís César Jayme. De la primera ressalta ser "plenament conscient del risc molt alt de contaminació de l'operativa de compensacions, expressament prohibida per l'INAF" però que "no atura, ans al contrari, la valida i la institucionalitza". I és que, segons el ministeri públic, Sarmiento i Jayme creen fins i tot formularis específics.

El fiscal, molt dur en les acusacions als 25 processats en la causa BPA, determina que l'operativa de compensacions comportava un risc molt alt en matèria de blanqueig "doncs es tracta de transaccions sense finalitat econòmica aparent, que no tenen coherència" i critica molt durament com aquestes operacions, prohibides per l'INAF i la UIFAND, escapaven de tot control gràcies a la xarxa creada pels implicats.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?