"Volem menys cotxes i més parcs"

Hem anat a un dels centres que va participar a l'enquesta de la infància de Barcelona, l'Escola Baloo, al disctricte d'Horta. Era un dilluns i mentre els nens de P3 jugaven al pati, els més grans, els de sisè, estaven buscant explicacions a les seves pròpies respostes a través d'un debat moderat per experts.

Una de les dades més alarmans és que un 30% dels nens a Barcelona no són feliços, un percentatge que puja en barris com Ciutat Vella o Sant Martí, les zones més empobrides de la ciutat. Hi ha una diferència d'11 punts entre Sant Gervasi i Ciutat Vella. Primer li treuen importància "potser aquell dia estàven enfadats", i després, li dónenuna altra explicació "Ciutat Vella és un barri molt car, aquells nens són rics, i els seus pares no els hi compren tot el que volen", per després afirmar que "set persones de deu estan molt contentes, podiem pensar els altres tres, que es fotin... però no és veritat, potser aquestes tres es converteixen en moltes més, aquestes tres han de ser zero", diu un nen a la classe.

Entre els llindars del benestar, hi ha diferència de gènere. Les nenes són menys felices que els nens, un o dos punts menys. De les seves respostes es desprén que la bretxa ja existeix als 10 anys. "Els nens molesten més a les nenes, i les nenes no molesten tant perquè tenen més por i alguns nens se'n aprofiten", diu un nen. Elles, els hi dónen la raó: "Tenim més vergonya i ens costa més fer les coses", "tenim més por, no som tan atrevides ni espontànies com els nens, surten més i tenim més vergonya". Però un nen aixeca la mà, i els hi llança "no m'agrada que les nenes estiguin més infelices. Elles fan més coses bones, haurien d'estar orgulloses d'elles mateixes".

I toca parlar de l'entorn. Més de la meitat dels nens de Barcelona se senten insegurs i no els hi agrada el seu barri. Primer, pluja d'idees: pocs cotxes, més boscos, més biblioteques i més parcs. I aquí, un dels nens avisa als adults que sóm a l'aula: "espero que no us afecti, però abans els grans quan eren nens tenieu menys llibertat, no tenieu play, no podieu veure tanta televisió.." i una companya de classe li respón "però podien jugar al carrer". I la classe se suma "hi ha moltes ciutats amb molts cotxes, abans eren pobles i els nens podien jugar al carrer, anar tranquils". "Tenim molta contaminació", diu un altre. "No pots sortir al carrer ajugar a pilota perquè hi ha cotxes", afegeix un altre company. I la tecnologia entra al debat "moltes vegades volem sortir al carrer, però els pares no ens deixen, i jugo amb la tablet, però és més aborrit, i t'oblides que volies anar fóra".

També comenten que el 25% dels nens, un de cada 4, no se sent segur a l'escola. I per explicar-ho, una idea que la classe compra per unanimitat "si començes a fer errors, tens por a preguntar, els teus companys et critiquen, et diuen que ets tonto, i tu cada vegada t'enfonses més".

Quan acaba el debat, comencen les propostes. Un nen escriu "que facin més centres per a pares per ajudar-se i saber com ajudar als nens" o "que els pares es fixin si els nens tenen problemes, perquè potser els necessiten". Un altre demana "que els professors no tinguin cap preferit" o "que ens ensenyin el perquè de les coses, no que em facin multiplicar perquè és així i ja està". Però també hi ha deures per l'administració "que fiquin més mestres, perquè a les escoles no n'hi ha prou per resoldre els problemes".

Imprescindible donar veu als nens

"Necessitem que ens informin però a ells els fa sentir importants" diu Maria Truñó, directora de l'Institut Infància i Adolescència. "Els hi reconeixem que tenen capacitat de pensar, investigar i fer-se preguntes, és interessant escoltar les seves respostes i les seves preguntes", diu l'experta.