Últimas noticias Hemeroteca

Domingo, 26 de Enero de 2020

Otras localidades

La perspectiva de gènere, també al running

Els estereotips de gènere es repeteixen també en aquest àmbit

Edició del 2016 de la San Silvestre Vallecana / ()

Avui parlarem de la perspectiva de gènere també en el running.

De la mateixa manera que hi ha multitud de perfils de corredors als carrers, hi ha multitud de dones corredores. La cada cop major presència de dones runners també provoca, sovint, l’aplicació d’estereotips de gènere en aquest àmbit.

Un exemple d’això és l’existència, en algunes curses, de calaixos específics per a dones, una situació que ha generat les queixes de les corredores.

Aquest és l’exemple de la San Silvestre Vallecana, una de les curses populars més importants a la península ibèrica.

La cursa presenta des de fa temps un calaix específic per a dones (es a dir, una sortida diferenciada), una segmentació del tot inútil ja que hi ha dones que superen molts homes i si som una societat conformada per homes i dones, han de poder també, córrer igual, un al costat dels altres, competint al mateix nivell.

No hi ha un únic perfil de dona corredora. Hi ha l’atleta professional o semi professional, i l’amateur que busca divertir-se i passar-ho bé. Exactament igual que entre el col·lectiu masculí. Per tant, no té cap sentit una diferenciació en les curses d’aquest estil ja que a totes elles s’estableixen categories per determinar els premis i trofeus.

Un altre estereotip de gènere té a veure amb el caràcter competitiu o no de les dones. Moltes curses de dones es plantegen sense cap caràcter competitiu, perquè es considera que les dones no han de mostrar aquest perfil. Doncs les dones poden ser competitives sense deixar de costat la diversió i passar-s’ho bé. I curses no competititives estan molt bé però no són atribuïbles només a les dones. Aquesta modalitat també ha d’existir en d’altres proves populars mixtes.

 Un altre estereotip de gènere té a veure amb els equipaments que se seleccionen a l’hora de dissenyar la roba per a les dones, i especialment la de les curses. Cada cop més es tendeix a buscar la roba que s’adapti a l’anatomia femenina allunyant-se del tòpic rosa. Les marques s’adapten cada cop millor a les necessitats de les dones corredores però resulta difícil trobar una varietat de colors. Marques com Asics per exemple ja s’estan allunyant d’aquest estereotip de gènere en la roba esportiva de dones i presenten una imatge de noies entrentant, suant, patint, com qualsevol altre en una cursa.

 Per altra banda, hi ha també poca sensibilitat en l’àmbit de la conciliació familiar, tant d’homes com de dones. És molt díficil trobar curses on puguin haver guarderies mentre els atletes competeixen. Cada cop és més necessari facilitar serveis per a mares i pares, com ara sessions de cangur, activitats per a nens, etc., que permetin introduir els més petits en l’esport i facilitar la participació de mares i pares a les curses.

I per acabar, el dilema de les curses enfocades exclusivament a dones. Fan una feina molt positiva d’ajudar a la introducció a l’esport de les dones però algunes corredores dubten que siguin beneficioses a la llarga ja que aquesta discriminació positiva situa sempre a les dones en la iniciació quan n’hi ha moltes que progressen, milloren, i tenen un alt nivell competitiu.

El debat doncs està servit.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?