Canvi de tendència: més dones estrangeres que homes obtenen la nacionalitat espanyola

Girona

Segons dades facilitades pel Ministeri de Justícia, el 2017, des de les comarques de Girona es van presentar 1.974 sol·licituds de nacionalitat espanyola i l'any abans se n'havien concedit 2.970 (18.313 a Catalunya, la comunitat autònoma amb més concessions).

És la xifra més alta dels darrers tres anys i destaca que més de la meitat es van concedir a dones (1.548 per davant les 1.423 a homes). Segons el catedràtic de dret del treball de la UdG i director de la càtedra d'immigració, drets i ciutadania, Ferran Camas, s'explica perquè moltes dones han fet un pas endavant.

S'ha de tenir en compte, diu, perquè moltes acaben treballant en serveis de la llar i de cura i "les normatives laborals no estan degudament preparades per protegir les que treballen al servei domèstic".

Del total de nacionalitats espanyoles concedides, la majoria s'han concedit encara a persones procedents del Marroc que fa deu anys o més que resideixen aquí, seguides de ciutadans originaris d'Hondures i Bolívia, que la poden sol·licitar quan porten dos anys de residència.

De fet, la majoria de concessions de nacionalitat atorgades a Europa a ciutadans de Centre i Sud Amèrica s'han donat a l'estat espanyol.

Aconseguir la nacionalitat encara és molt lent, explica Camas, perquè hi ha un embús en la tramitació per la manca de funcionaris que tramiten els expedients.

Ampliar

Recorda que el març del 2017 es va unificar en un únic sistema elèctronic la presentació de les sol·licituds de nacionalitat. "Es deia que un cop sol·licitada, en sis mesos s'obtindria, però no és així i s'ha de resoldre de forma immediata amb més personal" diu Camas. "Les persones que han sol·licitat la nacionalitat s'estan jugant la capacitat de ser titulars i exercitar drets que fins ara no tenen i el procés s'ha d'accelerar".

La nacionalitat s'obté després de superar dues proves de coneixaments de la llengua i una altra prova de valors socio-culturals de coneixaments del país. "No és una prova que, en gran mesura, hagi obstaculitzat les tramitacions de nacionalitat", diu Camas, malgrat que –admet- s'ha demostrat una exigència de coneixement "desmesurada", en algunes ocasions.