Sociedad
SER DONA

Angelina Mas: "sóc del més normal, ni excepcional ni diferent"

La protagonista del tercer capítol de SER Dona s'autodefineix com a empresària, filàntropa, activista i mestressa de casa

SER DONA. Capítol 3

SER DONA. Capítol 3

35:14

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/041RD470000000033231/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Andorra la Vella

Angelina Mas, la protagonista del tercer capítol de SER Dona, patrocinat per l'Àrea de Polítiques d'Igualtat del ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior, s'autodefineix com una persona "del més normal, ni excepcional ni diferent" i si hi ha alguna activitat que la descriu és el de "mestressa de casa".

Aquesta empresària, activista, filàntropa i impulsora del vot femení va néixer fa 75 anys a Encamp i la seva infància va estar marcada pels aiguats del 1936 en els què la seva família va perdre l'hotel que regentava.

 Malgrat aquest desastre, Mas assegura que el seu pare va saber trobar una oportunitat ja que "si l'aigua no s'hagués emportat l'hotel, no s'hagués aventurat a res més".

Angelina Mas explica que de jove "era molt salvatge. No m'agradaven les faldilles, com ara, i vestia amb pantalons" i mai a casa li van dir el contrari. Va estar interna a França i, de fet, la formació francesa ha planat sempre al seu entorn més immediat ja que la mare també va créixer al país veí.

Tot i tenir un ambient familiar obert, el pare no va permetre que estudiés medicina, la seva vocació, i finalment va formar-se a l'Escola de Comerç per continuar amb els negocis familiars ja que és filla única.

En tornar, es va casar i es va convertir en empresària a l'ombra. "Feia d'empresària des de casa" afirma i "he estat al corrent sempre de tot". I és que, segons assegura, té un temperament molt fort i hagués xocat amb el seu marit al capdavant de les empreses. "Cal pensar que ell era el consort" diu l'Angelina Mas, en un país en què era necessària l'autorització masculina per a tot.

Aquesta situació és la que la va portar a impulsar la demanda del vot femení.

"Em va venir a buscar la Kima Calvó de Santa Coloma", explica. "Ens semblava estranyíssim demanar el permís de l'home per a tot. Si volies embrancar l'aigua comunal, necessitaves un permís d'un home; si volies fer una reunió, el comú et demanava el permís d'un home" comenta. De fet, i segons detalla, "inicialment la intenció no era demanar el vot sinó canviar les lleis". Subratlla que el grup de dones que va impular la súplica al Consell General "vam parlar de tot: d'igualtat i fins i tot de l'avortament". I explica que majoritàriament eren de formació francesa.

La primera súplica es va presentar el 1968 "i es van ofendre molt" recorda Angelina Mas. I quan tenien preparada la segona, el 1971, "un conseller general la va entrar". Assegura que ja hi havia un clima favorable: "alguns advocats i consellers generals ens van fer costat" i cita, entre d'altres, l'Antoni Forné i el Marc Vila.

Si bé la infància i joventut de l'Angelina Mas ha estat molt marcada per l'activitat política del seu pare, i malgrat haver estat impulsora del vot femení, no ha exercit mai cap càrrec. "M'ho han demanat en diverses ocasions. Un cop, per anar al comú d'Encamp, vaig exigir ser la consellera de finances. Per ser 'florero' no hi vaig. No me n'he sentit mai. Ni ahir ni avui". També li van proposar ser ministra d'Educació. "Hauria acceptat per tirar endavant un projecte que jo impulsava per fer una formació professional a l'alemanya. No va prosperar. Doncs no ho vaig acceptar".

Finalment va ser presidenta de la CASS, ara fa vint anys. "Sempre he estat molt involucrada en la defensa dels discapacitats i per aquesta via m'ho van demanar i vaig acceptar. Aleshores ja teníem informes sobre la viabilitat del sistema de pensions. Si en aquell moment s'haguessin pres mesures, avui no tindríem el problema que tenim" assegura. "Fins i tot ens van aconsellar de portar aquells informes al notari perquè no ens poguessin acusar de cap responsabilitat si no es feia res".

Angelina Mas creu fermament que "les decisions polítiques no es poden prendre mai comptant vots" i aquest, al seu entendre, és el mal del país.

Si bé la política no ha estat la seva passió sí que ha destacat com a activista social. Ha estat membre de Càritas, d'Amida i del Grup de dones. I sobre el sostre de vidre, assegura que ha estat i hi és malgrat l'evolució positiva de les dones els darrers anys. "Hi ha hagut dones valentes i fermes a la política. Però quan hi són, després en posen menys. Les més feres del Grup mai ningú no les va contactar".

A curt termini no veu una dona com a cap de Govern: "m'agradaria saber si n'hi ha cap que ho vulgui de ser" i assegura que "encara, com a societat, no hem evolucionat prou; encara estem una mica encarcaradets".

No es veu actualment a cap dels grups feministes del país. "Soc vella", diu. "Tampoc m'agrada exagerar la situació". I és que al seu entendre, "estem copiant models d'Espanya i, en molts casos, es fa teatre; s'ha de ser seriós si ens en volem sortir". I conclou que amb els moviments d'avui "no em sento representada".

Escucha la radioen directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después de la publicidad

En directo

A continuación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Compartir

Suscríbete

Tu contenido empezará después de la publicidad