Mari Carmen Grau: "sempre m'he qüestionat l'ordre establert"

Andorra la Vella

SER Dona arriba a l'equador. I ho fa entrevistant una de les periodistes de referència a Andorra: Mari Carmen Grau.

Als seus 69 anys continua exercint una professió que "m'apassiona" i que per ara no pensa abandonar. "Per mantenir-me activa però també per passió" malgrat que de formació Grau és dibuixant.

S'autodefineix com una persona rebel i crítica: "sempre m'he qüestionat l'ordre establert" afirma.

Gràcies a la seva faceta de dibuixant va començar una carrera professional que no abandonaria mai més. Faceta que arrenca, segons explica, per necessitat i per oportunitat.

Quan fa 39 anys va decidir divorciar-se, amb dues filles al seu càrrec, va trobar en la premsa una forma de vida. De la mà d'Antonio Zorzano, primer com a dibuixant i posteriorment com a cronista de gastronomia. I de la gastronomia a la cultura; i de la cultura a la política. Va ser de les primeres en entrar a les cases dels polítics. Com Francesc Badia, l'exveguer episcopal, una persona "entranyable però molt conservadora". Així ha viscut en primera persona la tragèdia dels aiguats, l'elecció del primer cap de Govern del país, el procés constituent o l'accident del Monsa.

Ha passat per tots els mitjans possibles: premsa, ràdio i televisió. Ha viscut en primera persona la transformació del país i els grans moments històrics. Ha estat a banda i banda de la comunicació. Ha esdevingut la veu d'Andorra a l'exterior quan encara no hi havia mitjans periòdics al país gràcies a les seves cròniques de corresponal a Catalunya Ràdio, El País, l'Independent, Reuters o TVE. I ha estat la primera dona directora d'un mitjà de comunicació i tot pràcticament per casualitat.

Mari Carmen Grau es considera una autodidacta. Llegint llibres i tota premsa, seguint els consells de Joan Miras (director de Segre) i de Gualbert Osorio (director de Ràdio Valira), va aconseguir en pocs anys saltar de la premsa local a la ràdio i la televisió, de dins i de fora de les nostres fronteres.

Un moment clau de la seva carrera és quan Higini Cierco confia en ella per dirigir Poble Andorrà. "Li vaig dir: no soc andorrana, soc dona i estic divorciada; tinc tots els números perquè em rebutgin" explica. Durant cinc anys, Poble Andorrà va esdevenir un referent de l'actualitat del país, de les primeres publicacions a destapar l'escàndol dels fons de pensions de la CASS per les quals Grau va rebre amenaces.

Després d'aquesta etapa, la periodista crea la seva empresa per la qual esdevé responsable de comunicació de Banca Mora, una tasca que va desenvolupar durant 15 anys.

"He fet de tot i de tot n'he après" explica: de L'hora de Mari Carmen Grau a Ràdio Valira a Telefira; de corresponsal de El País a directora de Dona Secret, una llarga trajectòria professional que ha compaginat amb la família "com he pogut", tot reconeixent que a la seva època no hi havia facilitats per conciliar la vida laboral i familiar: "reconec que no he dedicat tot el temps que m'hagués agradat a les meves filles; que la tele ha fet molts dies de cangur i que sort n'he tingut dels meus pares" explica.

Grau no ha adoptat la nacionalitat andorrana fins ben recentment i després de 38 anys de residir al país. "Em negava a passar l'examen d'assimilació. Per mi era una humiliació" assegura. Finalment es va decidir tot afirmant que "quan vaig passar la prova coneixia a tots els membres de la taula, una taula que impressiona".

La periodista no s'ha implicat mai en moviments feministes ni tampoc en política. "Les desigualtats s'han de denunciar sempre però no m'hi sento còmoda en moviments feministes radicals" indica.

Ha conegut grans personatges de la nostra història recent però de tots ells es queda amb Rosa Ferrer per la que va treballar com a directora de campanya el 2011: "hi penso en ella cada dia; ha estat la dona més influent del país".

Mari Carme Grau ha estat la cinquena de la sèrie SER Dona, conformada per 10 capítols a través dels quals repassem la història recent d'Andorra des d'una perspectiva de gènere i gràcies al patrocini de l'Àrea de Polítiques d'Igualtat del Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior.