Sociedad

Binisafúller, ja és platja sense fum

L'objectiu de la nova xarxa és ampliar els espais lliures de fum a la comunitat autònoma

Google

Mahón

Les platja de Binissafúller de Sant Lluís s’ha adherit, junt amb les platges mallorquines de Cala Deià, la Colònia de Sant Pere i Cala Millor, a la xarxa de «Platges sense fum», impulsada per les conselleries de Salut i Consum i de Medi Ambient i Territori, i que té per objecte promoure els hàbits saludables i sensibilitzar la població sobre la importància de no deixar residus en els espais naturals. Així doncs, seran set les zones lliures de fum de la xarxa, ja que anteriorment s’hi van sumar Cala Estància (Palma), Cala Anguila (Manacor) i Sant Joan (Alcúdia).

S’ha de recordar que els efectes negatius de fumar són nombrosos i que el tabac és la causa directa de múltiples patologies com el càncer de pulmó, la malaltia pulmonar obstructiva crònica o malalties cardiovasculars, i és un agreujant d’altres malalties. Així, l’objectiu de la nova xarxa és ampliar els espais lliures de fum a la comunitat autònoma i que la població sigui conscient de la importància d’abandonar un hàbit perjudicial i d’adoptar un estil de vida saludable. Igualment, aquesta mesura evitarà el perill que suposen les llosques per als infants petits que juguen a l’arena, perquè se les poden empassar accidentalment.

La iniciativa és voluntària i els ajuntaments poden decidir quina part del litoral s’adhereix a la xarxa. Poden ser platges senceres o trams de platja, que seran llocs on no es podrà fumar. Després, hauran de vetlar perquè en aquests indrets no es fumi, si bé la policia local no podrà sancionar els fumadors, ja que no infringeixen cap normativa. La idea és conscienciar la població en positiu, apel·lant a la responsabilitat i al respecte i no a les normes o sancions.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori destaca la repercussió positiva que la xarxa de «Platges sense fum» pot tenir en l’entorn natural, ja que les llosques són el residu més abundant de les escombraries marines, fins i tot per davant dels plàstics, i només en cal una per contaminar 8 litres d’aigua. A més a més, les substàncies que componen els cigarrets, com ara el quitrà, el plom, el mercuri, l’amoníac, la nicotina o l’arsènic, entre moltes altres, queden atrapades en el filtre, que no és biodegradable i que es pot torbar fins a deu anys a descompondre’s. D’aquesta manera, contaminen l’arena a través de la cendra polvoritzada i transportada per l’aire, l’aigua i les mateixes espècies marines. Cal recordar que s’han trobat llosques en els estómacs d’aus i tortugues.

L’article 22 de la Llei de residus i sòls contaminats, que parla sobre les mesures de prevenció, reutilització i disminució de la condició de perillositat dels residus, disposa que les administracions de les Illes Balears, en l’àmbit de les competències pròpies i a l’efecte d’assolir un major grau de prevenció en la generació dels residus, han d’adoptar, entre d’altres, la mesura següent: incorporar en les ordenances municipals instruments de prevenció i minimització de l’abandonament de residus a la costa, com ara les llosques dels cigarrets, els envasos, objectes oxidats i d’altres d’ús habitual a les platges.

A banda dels motius de salut i mediambientals, la xarxa de «Platges sense fum» vol millorar la convivència en la gestió de les platges, atès que les que estan brutes generen malestar en les famílies, sobretot si hi van amb infants, i des del punt de vista turístic cada vegada es valoren més les platges sense fum com a reclam d’un turisme familiar; a més, s’ha d’afegir que la brutor genera més despeses en neteja.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00