Quima Calvó: "sóc una dona feta a sí mateixa que diu el què pensa"

Andorra la Vella

Quima Calvó, coneguda com la Quima de Santa Coloma, té 95 anys, viu a la casa que es va construir amb el seu marit fa més de 60 anys acompanyada de fotografies i records d'una llarga vida dins i fora d'Andorra.

S'autodefineix com una dona "feta a sí mateixa que diu el què pensa" sense embuts. Encara avui té ben clara la seva opinió sobre el país i sobre el seu futur: "personalment l'acord amb la UE no em convenç" perquè, segons assegura, no creu que sigui la garantia de prosperitat que el país necessita.

També creu que avui els joves ho tenen molt més difícil que anys enrere i desconfia d'"aquells que volen portar el país endavant amb les butxaques plenes" en entendre que "Andorra s'ha de suar". 

Encara es pot veure a l'exterior de l'edifici on resideix les marques del cartell que durant 30 anys va lluir a la façana: "Ca la Quima", tota una referència en els inicis del turisme gastronòmic del país.

Durant 20 anys, Quima Calvó va viure a França. Va marxar sent adolescent a fer la verema a Beciers per, posteriorment, i quan encara no havia fet la majoria d'edat, instal·lar-se a Tolosa on va treballar de mainadera, cambrera i, finalment, cuinera i on va aprendre la professió i l'idioma.

Ampliar

Els anys d'infància de Quima Calvó van ser molt durs: al camp, cuidant del ramat, conreant el tabac i estudiant -pocs anys- a l'escola de les monges situada al costat de Casa de la Vall. En ser la única filla d'una família pagesa de Santa Coloma, i fruit d'un segon matrimoni de la seva mare -"la cosa dels hereus", diu-, la Quima va veure aviat la necessitat d'independitzar-se si volia prosperar.

Va arribar a França just després de la II Guerra Mundial, on encara circulaven els cupons de racionament.

Primer va cuidar canalla, després va servir de cambrera a Lourdes, posterioment va treballar a salons de Tolosa per acabar cuinant per a un primer ministre.

A Tolosa coneix el seu futur marit, es casen a la Sala dels Il·lustres del Capitole, però a Andorra el matrimoni no es considera vàlid i celebren una cerimonia religiosa un any més tard.

Ampliar

La Quima treballa moltes hores a tot arreu i no se n'amaga d'explicar que ho feia per diners en una època en que a la restauració s'hi guanyaven molts calers.

Així, aconsegueix fer-se una casa a l'actual avinguda d'Enclar i, amb l'ajuda del seu marit, inaugurar el 1960 un dels restaurants més importants d'Andorra de l'època: Ca la Quima, un referent que barreja els plats típics de muntanya i la cuina francesa.

Grans personatges il·lustres de dins i de fora del país passen pel seu saló, fins i tot la germana del rei emèrit d'Espanya, Pilar de Borbón, en un parell de visites llampec a Andorra.

Quima Calvó tanca el restaurant poc després de quedar vídua però encara avui és recordada pels gastrònoms del país.

A banda de la restauració, Quima Calvó és cèlebre per impulsar el vot femení. Va ser ella qui, en trobar-se amb problemes burocràtics per poder tirar endavant el seu negoci pel simple fet de ser dona, busca aliances, femenines i masculines, per "entrar en la cosa andorrana", és a dir, per accedir al Consell General.

Així, un grup de 15 dones treballen durant sis anys per aconseguir entrar la súplica amb les signatures necessàries per aprovar el vot femení. Sis anys de reunions clandestines al seu restaurant, tots els dimarts al vespre, després de tancar. "Entraven d'una en una; picaven la porta amb cura i ens reuníem a dins, tancades amb pany i clau". Les lleis del moment no permetien reunions superiors a 10 persones.

El dia que Quima Calvó va aconseguir votar per primer cop va transportar grups de dones fins a Casa Comuna amb el seu propi vehicle (un tot terreny). "A la plaça del comú, molts homes deien: guaita la Quima! No té res més a fotre que portar dones a votar! Aquell dia vaig disfrutar".

Al grup hi havia Angelina Mas, Montserrat Jordana, Pepita Aguilar, o Elidà Amigó, entre d'altres.

Quima Calvó ha estat la primera protagonista de la sèrie Amb veu de dona amb la què Ràdio SER Principat d'Andorra torna a recuperar el testimoni de dones essencials per al país, un projecte que compta de nou amb el patrocini de l'Àrea de Polítiques d'Igualtat del Ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut del Govern d'Andorra.