Les finances comunals, les inversions i la política social eix del debat de la capital

Andorra la Vella

Intens debat el què han protagonitzat aquest divendres al vespre les tres caps de llista d'Andorra la Vella a les eleccions comunals del 15 de desembre.

Les finances comunals, la política d'inversions, la política social i l'habitatge han estat els eixos centrals del debat, sent el moment més agre la discussió sobre la concessió de l'alberg de la Comella.

En política d'habitatge, la candidata a la reelecció, Conxita Marsol, ha avançat que oferiran terrenys comunals per edificar pisos de lloguer a preu regulat. També ha defensat que una part de la cessió obligatòria, que ara és del 7%, es destini a habitatges.

Al seu torn, Dolors Carmona, del PS, ha reclamat una conselleria d'habitatge, la creació del registre de la propietat i una planificació prèvia per aplicar polítiques sobre el lloguer a mig i llarg termini. I ha criticat a Marsol que no s'hagi preocupat d'aquesta qüestió fins que ja ha estat massa tard.

També aposta per la construcció d'habitatge social, sobre el qual ha dit que "està al nostre ADN" tot reivindicant la creació de Jovial.

De la seva banda, Emi Matarrodona, de Terceravia, creu que primer cal fer un estudi del volum de pisos buits a la parròquia i crear incentius perquè surtin al mercat de lloguer abans d'inciar la construcció de més pisos.

Sobre infraestructures i inversions, el frec a frec més important del debat s'ha produït quan Carmona i Matarrodona han criticat la concessió a un privat de l'alberg de la Comella a preu irrisori. Marsol ha etzibat que l'alberg feia la competència als privats "organitzant bodes i comunions" i les rivals li han recriminat que el concepte dels serveis públics sigui aquest mentre els nens i nenes de la capital han de marxar fora per fer colònies.

Sobre inversions, la cap de llista d'En comú per Andorra la Vella ha insistit en el projecte del telefèric del pic de Carroi així com en la construcció d'un mirador a la Comella. I ha insistit que continuaran invertint "amb coherència i responsabilitat". Marsol ha dit que "hi ha 80 quilòmetres de carrers a la capital i evidentment no es pot fer tot en 4 anys tenint en compte que portàvem molt retard".

Matarrodona no creu en obres faraòniques i defensa "voreres, bancs, ombra i netedat, més espais pels nostres peluts i en definitiva, millor qualitat de vida".

Al seu torn Carmona ha insistit en dos conceptes: planificació i participació. "Tota inversió que compoti un impacte important sobre el pressupost, ha de contenir un estudi de viabilitat i s'ha de fer partícep a la ciutadania". En canvi Marsol ha afirmat que "nosaltres no farem un referèndum per a cada projecte" i que ells conversen amb tots els implicats, tot afirmant que "només hem estat nosaltres els què han preguntat als veïns de Ciutat de Valls quines eren les seves necessitats; o els de Santa Coloma" per afegir que "cap comú socialdemòcrata ha tirat endavant la separativa d'aigües malgrat estar obligats per la llei i en canvi l'avinguda Meritxell la van refer tres vegades".

Marsol nega rotundament que les obres de l'avinguda Meritxell hagin tingut sobrecost i s'ha atribuït l'èxit de la peatonalització de la part baixa. "No hi ha dubte que s'ha guanyat en qualitat de vida i en dinamisme" ha dit.

Les finances públiques han estat també un moment clau del debat. Mentre Dolors Carmona assegura que Marsol incrementa el dèficit i que s'acabarà el mandat amb més de 40 milions de deute, l'actual cònsol i candidata a la reelecció ho nega i acusat la cap de llista socialdemòcrata "de desinformar la cituadania". Marsol afirma que el deute serà de 30 milions i per tant es rebaixarà en més de 10 milions el què es van trobar en herència tot i haver fet grans inversions.

Emi Matarronda en canvi reclama prudència en les inversions, una gestió responsable que aposti pel dèficit zero i mesures de bon govern.

Finalment, en matèria de mobilitat, Marsol ha defensat el canvi en la concesssió del bus comunal mentre que Carmona creu que s'ha convertit en un servei turístic i no en un bus parroquial en deixar-se de banda connexions importants com la Comella o la Margineda.

Matarrodona, al seu torn, ha exigit una senyalització més extensiva de la prohibició dels patinets pels espais de vianants i un major control en general.

Marsol hi està d'acord en ampliar la senyalització però remarca que els agents de circulació no tenen potestat per sancionar els usuaris irresponsables del patinet elèctric perquè caldria regular l'ús d'aquests vehicles dins el Codi de circulalció.