Gloria a Fontajau, rauxa a Palau

Girona

Sis hores després que el riu Ter irrompés amb virulència i deixés inservible el pavelló de Fontajau, que veiéssim al director esportiu i el director general de l'Uni en calçotets rescatant vambes i plantilles, als jugadors del Bàsquet Girona donant un cop de mà fent de portejadors o el parquet surant un metre i mig més amunt del que és habitual... l'Spar Citylift Girona es rebel·lava contra el seu infortuni i el seu sotrac de joc al vell pavelló de Palau -el de les goteres que van ser la gènesi de Fontajau- amb una victòria alliberadora contra l'equip amb el que tancava el grup B d'Eurolliga.

Coulibaly sobre la botzina i amb el pavelló cantant-li els últims tres segons de possessió perquè el marcador general de la cistella on atacava no anava i només n'hi havia dos de possessió als extrems de la pista, donava el quart triomf europeu del curs i cremava a flama viva l'angoixa acumulada durant una tarda en la que van passar coses molt poc habituals.

Tot i la proesa de Xavi Fernández i Pere Puig, ni les vambes ni les plantilles rescatades estaven en condicions i moltes jugadores van actuar amb material prestat. El mateix tècnic, Èric Surís, va haver d'anar a buscar el vestit del curs passat perquè l'Eurolliga hi entén més de protocol que d'aiguats.

Prou van fer acceptant jugar en un pavelló on aviat farà tres dècades que no s'hi disputava un partit de primer nivell però que es va treure la pols i de quina manera. Més d'un miler de persones van convertir l'escenari de l'ascens del Valvi en una olla a pressió per a un Arka Gdynia que va ser dúctil fora de la pista però molt empipador a dins.

Les poloneses van obrir el camp, van seleccionar molt bé els llançaments i van castigar cada desajustament defensiu de l'Uni. Amb marges molt curs, però gairebé sempre va anar per davant de marcador i va reaccionar molt bé a cada moment dolç de l'Uni, que va tornar a estar molt desencertat en el tir.

Només el domini del rebot, amb Coulibaly i Elonu especialment efectives, la capacitat per jugar-se pilotes calentes de Vasic i el mestratge de Laia Palau va poder corregir un partit que tornava a torçar-se.

El triomf va tenir suspens perquè després del bàsquet de Coulibaly, els àrbitres van fer jugar un mig segon que només el marcador general era capaç de reflectir perquè els de possessió descomptaven el temps, segon a segon. No va passar res inesperat i Palau i les jugadores i el cos tècnic de l'Uni van poder celebrar una victòria que rellança les aspiracions europees.

Amb 4 victòries i 7 derrotes, les jugadores que prepara Èric Surís escalen fins al 6è lloc i entren de ple en la lluita per l'Eurocup, sense renunciar a fer-ho per la classificació a quarts de l'Eurolliga perquè queden 3 jornades per disputar-se i el quart, que marca el tall, és a només un triomf. És difícil però no impossible.