Mig miler de tractors tenyeixen els carrers de Lleida

Lleida

Encara no era a trenc d'alba, que es preparaven les cinc columnes, per avançar cap al centre de Lleida. Amb el ressò del so en la cabina del tractor, ens diu Osvald Esteve: “No pot ser que un pagès que ara està acabant d’esporgar i ha de preparar les seves terres per començar a aclarir, estigui desil·lusionat, disgustat, abatut, derrotat...”

Avancen mig miler de tractors entre talls de trànsit i sons de botzines, amb joves i vells conduint-los. Amb recel, els primers, com la Sònia Escolà, per la incertesa que li provoca continuar o no amb les finques dels seus pares. “Avui en dia, els joves, ho tenim bastant fotut, si no s’arregla per què els preus no pot ser que siguin els mateixos que fa 10 anys”, assevera la jove de 22 anys.

Preus de fa 10 anys, mentre que els costos en fitosanitàries, en mà d’obra o en ús energètic que res tenen a veure amb els de fa una dècada. Lleida es va tenyint de Landini, Lamborghini, Fords o John Deere, en dobles files, al centre neuràlgic de la ciutat.

“No es viable i no es possible que els pagesos estem percebent 20 cèntims per quilo produït quan al supermercat està arribant a preus de dos euros, i estem parlant que des de on es produeix el préssec fins on es ven no hi ha ni cent kilòmetres de distància” És Jordi Vidal que s’afanya a aparcar el seu antic New Holland. Eina de treball que nova val 42.000 euros, i, 20 cèntims rep per kilo de préssec que remena. “Amb aquests preus que els conills es mengin els arbres, que els jabalins arranquin les arrels, que els focs arrasin les comarques i que els aiguats inundin els nostres pobles. No ens enganyem! –sentència el president de la Plataforma en defensa de la fruita en la lectura del manifest- L'única bandera que val aquí, és la del euro.”

Per que això va de preus. I, de supervivència d’un sector cada cop més envellit. “Em dic Isabel, tinc 27 anys i sóc dona pagesa. Vinc a lluitar pels nostres drets, pel preu que ens toca per el que és nostre! –mentre es planta davant la càmera amb un rètol de cartró- Salvem l’agricultura, per uns preus justos!

I va de consciencia de producte de proximitat, que no acaba de calar. “Escolteu, l’altre dia vaig anar al Parlament a presentar les propostes per sortir de la greu crisi que està patint no només el sector de la fruita, sinó també el del oli, del cereal i de la carn de vacum... -diu Pere Roque sense mossegar-se la llengua dirigint-se des de la Plaça Sant Joan a un auditori de 3.000 persones expectants- tots els sectors productors d’aquest país estan vivint una greu crisi, i, al Parlament de Catalunya no hi ha oli de Catalunya! Collons! que no n’hi ha! Que se sàpiga, que hi ha d’haver oli d’aquest país!”

Comença un tomb per Lleida. “Salvem la pagesia, defensem el món rural” resa l’eslògan que duen pagesos, productors i alcaldes. Alcaldes, una setantena del Segrià, el Pla, l’Urgell, i la Noguera, que saben que els preus baixos posen en perill les explotacions familiars i de retruc l’economia dels pobles.

Acabem altre cop davant l’estàtua d’ Indíbil i Mandoni. Pancarta unitària, pagesos, productors i alcaldes, per què saben que els preus baixos posen en perill les explotacions familiars, i de retruc l'economia dels pobles.

“Enguany dels 35 cèntims de cost de producció de camp per un kilo de préssecs hem rebut entre 22 i 24 cèntims de mitjana. Necessitaríem 4 kilos de fruita per poder pagar un cafè al bar” conclou amb contundència, Francesc Pena. Esperen que avui sigui el primer dia de l’endemà.