El Fons de jubilació de la CASS perd 45 milions per la crisi de la Covid-19
Jordi Cinca llança un missatge de tranquil·litat assegurant que el fons no necessita vendre res a curt termini i disposa de liquiditat per fer front a l'actual conjuntura
:quality(70)/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/ZLZB3C2Q75LXFKZEBLFL7JOPJQ.jpg)
El president dels Fons de jubilació de la CASS, Jordi Cinca, durant la compareixença d'aquest dimecres davant la comissió legislativa de finances del Consell General. / Consell General
Andorra la Vella
El Fons de Reserva de Jubilació de la CASS perd 45 milions d’euros arran de la Covid-19.
La crisi sanitària ha afectat de manera important el fons, tal com ha reconegut el president de la comissió gestora, Jordi Cinca. Assenyala que des de l’1 de gener fins el 20 de maig s’ha perdut un 3,23%, que equival a uns 45 milions d’euros.
Remarca que just abans de la crisi "el context ja no era senzill" i que s’havia trencat el binomi seguretat i rendibilitat. De fet, entre febrer i març es va perdre un 8%. Tot i aquesta situació, ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat, recordant que a l’abril i el maig ha començat a haver una recuperació.
L’any 2019 el Fons de Reserva de Jubilació va tancar amb 1.391 milions d’euros, el que representa un increment de 150 milions al llarg de l’any. D’aquests, 41,7 provenien dels excedents de la branca de jubilació, 112 pels rendiments obtinguts amb les inversions.
Cinca assegura que el fons no necessita vendre res a curt termini i disposa de liquiditat per fer front a l’actual conjuntura.
Durant la compareixença, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha posat en dubte la gestió indepent de Cinca, tenint en compte que va ser ministre de Finances les dues anteriors legislatures i ha recordat que encara no s’ha donat resposta a la proposta de resolució que es va aprovar al Consell General la passada legislatura per crear una taula de treball per abordar la viabilitat del sistema de pensions. En aquest sentit, el president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació s’ha mostrat tranquil i ha assegurat que "la independència vers el Govern existeix i és una realitat".
/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/PJBSJDSXPFNENAJFBWHZGVADG4.jpg)
Albert Font, president del consell d'administració de la CASS. / Consell General
La CASS alerta que les reserves de la branca de jubilació s’esgotaran el 2037
La CASS alerta que les reserves de la branca de jubilació s’esgotaran el 2037. El president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, així ho ha escenificat durant la compareixença aquest matí al Consell General. Assenyala que al 2024 la branca entrarà en dèficit i que entre els anys 2037 i 2038 les reserves del fons s’esgotaran. Això farà que l’estat hagi de fer un esforç molt elevat aportant 1.000 milions d’euros anuals. Assegura que aquesta és una realitat incontestable i considera que s’està davant del repte de país més gran i cal prendre mesures correctores. Segons ha explicat el president del consell d’administració de la parapública, Albert Font, hi ha 162.000 persones que s’han assegurat drets de jubilació el que ha fet que fins al moment ja estiguin compromesos 7.000 milions d’euros. L’any passat la branca de jubilació va tancar amb un excedent de caixa de 41,7 milions d’euros, el que representa una disminució del 9,6% respecte l’any 2018. Font creu que l’actual sistema de pensions s’ha de replantejar, ja que data del segle XX i que es va construir en funció d’una demografia que no és l’actual. Considera que aquest debat s’ha d’encetar "el més aviat possible". D’altra banda, ha presentat la memòria del 2019 en què la branca general ha tancat amb un dèficit de gairebé 34 milions d’euros, el que suposa un pràcticament un 18% més que l’any anterior. L’increment ve donat per l’augment de la despesa sanitària, ja que el reemborsament dels actes mèdics ha crescut un 5,5% i el pagament de les baixes un 10%. Davant d’aquesta situació ha aportat algunes propostes per contenir la despesa com serien la creació d’una branca de dependència que cobreixi les necessitat d’una manera més eficaç el col·lectiu que genera més despesa. Aposta per l’ús dels fàrmacs genèrics, potenciar els actes ambulatoris o crear una taxa de productes nocius sanitaris com el tabac, alcohol i el soroll.
