Uns pares fa 17 setmanes que no veuen el seu fill: "Tenim por de perjudicar-lo"

Sarrià de Ter

En Climent i la Concepció se senten entre l'espasa i la paret. Fa setmanes que no es treuen el seu fill gran del cap. L'Ignasi Pont té 37 anys i va néixer amb una paràlisi cerebral per una negligència mèdica durant el part. Des d'aleshores, la família ha fet sempre el cor fort per seguir endavant però aquesta pandèmia els ha deixat emocionalment molt tocats.

El coronavirus els ha obligat a prendre una dura decisió, molt difícil i angoixant. Entre la salut de l'Ignasi i les seves ganes de veure'l i abraçar-lo han optat per la primera opció, sempre per protegir-lo: "Amb la desescalada podríem anar-lo a veure una hora i sortir a passejar però quan veiés el cotxe ell sortiria corrent i voldria marxar amb nosaltres i aleshores ja no podria tornar al centre. Acabaria tenint un disgust i això li podria provocar atacs epilèptics", explica el seu pare Climent Pont.

La família viu a Anglès i el fill està ingressat en un centre residencial de la Fundació Ramon Noguera a Sarrià de Ter. L'últim cop que el van veure en persona va ser el cap de setmana abans que el govern espanyol decretés l'estat d'alarma. Això vol dir que aquest divendres farà ja 18 setmanes que no el poden abraçar. Es pregunten contínuament què li deu passar pel cap. "Ell ha entrat en una nova normalitat i els seus educadors ens diuen que està tranquil i ens envien fotos on se'l veu bé i això ens tranquil·litza. Suposo que ell sap que fa temps que no veu als seus pares".

La situació els angoixa i reben el suport d'una amiga que és psicòloga, a qui també li consulten els seus dubtes quan no saben si estan actuant correctament. A més tampoc es poden comunicar amb l'Ignasi a distància per la gran discapacitat que té. "No hi podem mantenir cap conversa perquè només diu algunes paraules puntuals".

Abans de la pandèmia, els pares anaven a buscar-lo cada divendres a les 7 de la tarda i passava el cap de setmana a casa seva fins dilluns al matí. A partir del confinament van pensar que només serien 15 dies però han passat ja més de 4 mesos. Tenen clar que si el poguessin treure del centre un altre cop els caps de setmana li farien una bombolla per protegir-lo i evitar qualsevol contagi. Però tenen por perquè no volen que s'infecti i menys que pugui transmetre-ho al centre. Durant la crisi sanitària, es van lliurar del Covid 19, tant professionals com residents de la Fundació Ramon Noguera, on viu l'Ignasi. A més, no el poden tenir sempre a casa perquè no es pot quedar sol i la família ha de tenir cura de persones grans dependents i d'un altre fill que des de finals d'any té problemes de salut. "Potser hem de sortir corrent de casa i no es pot quedar sense ningú".

Ara estan esperançats que obrin els centres de dia. I per això intenten tenir paciència malgrat la duresa de la situació. "Un dia esperem poder-lo anar a buscar i que estigui amb nosaltres com abans, amb normalitat, i després que pugui tornar al centre perquè allò també és casa seva i li agrada".

La família ha anat coneixent casos delicats de pares que han fet el pas d'anar a veure els fills durant una hora, tal i com marca la normativa actual, i han acabat ingressant a l'hospital totalment alterats perquè no poden comunicar les emocions. De fet, el propi centre va trucar fa uns dies a aquests pares d'Anglès per explicar-los que es tem un rebrot de cara els pròxims mesos. Els van recomanar que intentin anar-lo a veure per evitar un nou confinament que ho impedeixi durant molt de temps però després de donar-hi moltes voltes han decidit que s'esperaran perquè temen fer-li mal.