El Parlament aprova regular el preu del lloguer a Catalunya
Després d'una negociació a contrarrellotge, Junts per Catalunya accepta renunciar a algunes de les esmenes presentades
El Sindicat de Llogateres accepta que es consideri propietari vulnerable algú que cobri 2'5 cops l'IRSC, 2.000 euros mensuals comptant els ingressos del lloguer
El Consell de Garanties Estatutàries ja va advertir que la llei envaïa competències estatals, i el text podria acabar tombat pel Tribunal Constitucional
El PSC ha quedat fora de l'acord, que signen JxC, ERC, Comuns i la CUP
Votació de la lleu que limita el preu dels lloguers al ple del Parlament (EUROPA PRESS - DAVID ZORRAKINO)
Barcelona
Després d'hores i hores de negociacions i mesos d'estira-i-arronsa, finalment hi ha acord entre el Sindicat de Llogateres i quatre grups parlamentaris per tal de regular el preu de lloguer a Catalunya. De les sis esmenes que va presentar Junts per Catalunya n'hi ha dues que s'han acceptat: que es puguin fer reformes a un pis amb la possibilitat d'incrementar el preu un 5%, i que es reconegui la figura del propietari vulnerable amb un topall d'ingressos més baix. Finalment, aquesta frontera s'ha establert a 2'5 cops l'Indicador de Renda de Suficiència. Aquest llindar d'ingressos és el mateix que es contempla a la Llei contra la Pobresa Energètica, que suposen uns ingressos de 2.000 euros al mes. En el cas dels propietaris, l'import del lloguer quedaria inclòs dins aquest topall. Això vol dir que aquests propietaris podran llogar per sobre del preu de referència, però no podran pujar el preu amb les renovacions de contracte.
Segons Albert Batet, de Junts, "és un acord que posa unes bases òptimes per defensar el petit propietari i estem contents de regular els lloguers amb garanties". Des del Sindicat de Llogateres han considerat que "el fet que la llei acabi al Tribunal Constitucional depèn de la voluntat política, i ara depèn del govern de l'estat respectar la decisió del poble de Catalunya", segons ha dit el seu portaveu Jaime Palomera.
Tot plegat es remunta a principis de l'estiu, quan de manera inesperada per la resta de grups parlamentaris i pels moviments socials que donen suport a la llei, el grup parlamentari de Junts per Catalunya va introduir unes esmenes que diluïen de manera important l'acord inicial. Es tracta d'unes reformes que no defensava el president Quim Torra, que sempre s'havia mostrat partidari d'aprovar el text inicial. Durant una setmana d'agost, va haver-hi una disputa silenciosa entre Torra i el conseller de territori Damià Calvet, que ostenta les competències en habitatge de la Generalitat. De fet, Calvet va arribar a dir que la llei tenia "importants disfuncions" quan Torra ja havia anunciat que apostava per tirar endavant la primera versió.
Les principals disputes
Alguns dels esculls per als postconvergents eren que el preu no estigués tan limitat en cas de fer reformes de millora a l'habitatge (argumentant que això desincentivava les remodelacions) i també la figura del propietari vulnerable. El topall d'ingressos per considerar que un tenidor està en situació vulnerable ha estat el principal cavall de batalla de Junts per Catalunya durant les negociacions. També la inclusió de Figueres, Tortosa i Salou dins el llistat de 60 municipis on s'aplicaria la llei, o la potestat de l'Ajuntament de Barcelona per declarar la ciutat com a zona tensionada de mercat.
Com regularà el lloguer el text?
Aquesta norma farà que el preu de lloguer d'un pis no pugui pujar respecte el contracte anterior... I que si un habitatge té un preu per sobre la mitjana dels pisos de la zona, hagi de baixar el preu en la propera renovació. Un nou contracte tindria com a valor màxim l'índex de preus de la Generalitat, que està en harmonia amb els preus de la zona. El Sindicat de Llogateres calcula que la norma afectarà a 5 milions de persones segons el sindicat. Tenir en compte que els últims 5 anys el preu de lloguer ha pujat 30% de mitjana a Catalunya i 40% a Barcelona.
Possibles entrebancs jurídics
El PP i Ciutadans van portar el text al Consell de Garanties Estatutàries, que va dictaminar que la llei envaeix competències estatals. És un veredicte que no és vinculant, però que podria servir de precedent si el text acaba al Tribunal Constitucional. Si el govern de l'estat traslladés al màxim òrgan judicial el text, quedaria automàticament anul·lat. De moment, el diputat del PP Alejandro Fernández ja ha anunciat que portaran la llei al Constitucional. De fet, el PSC ha considerat que només s'ha votat aquesta llei "per desgastar al govern de l'estat" i Ciutadans considera "que és un gest de cara a la galeria".
